Catalunya i el fruit prohibit
‘The Financial Times’ recomana a Rajoy que permeti el referèndum català, i ‘Le Monde’ és implacable amb el ministre d’educació, a qui demana prudència
La premsa internacional analitza la convocatòria d’un referèndum a Catalunya i censura l’estratègia política dels ministres espanyols d’Educació i d’Exteriors envers Catalunya.
FRANÇA
“Oli sobre el foc català”
“Hi ha un independentista català infiltrat al Govern espanyol? Com s’expliquen, si no, les recents declaracions del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que el 10 d’octubre va afirmar davant el Congrés dels Diputats que calia ‘espanyolitzar els alumnes catalans’?” Amb aquest judici implacable sobre el sentit polític del ministre Wert començava ahir la periòdica “Carta des d’Espanya” de la corresponsal de Le Monde a Madrid, titulada explícitament “Oli sobre el foc català”.
Sandrine Morel, que a l’article constata l’augment de “la tensió entre Madrid i Barcelona” d’ençà de la gran manifestació de l’11 de setembre, atribueix la reacció del ministre, o les incendiàries afirmacions del vicepresident del Parlament europeu, Alejo Vidal-Quadras, a la “passió irracional” que envolta el debat i constata que el Govern espanyol sembla que no tingui en compte que “la prudència convida a moderar les declaracions”. L’article, així mateix, veu en la contramanifestació del 12 d’octubre –si bé molt menys nombrosa que la dels independentistes a la Diada– un “símbol de la fractura dels catalans” i, citant un responsable d’un think-tank català, assenyala que “els caps de les grans empreses tremolen” amb la perspectiva de la independència. / Ll. Uría
ALEMANYA
“Un Estat català?”
A Die Welt, Hildegard Stausberg reflexiona sobre el referèndum, en un article titulat “Un Estat català?”. Explica que el 12 d’octu- bre, davant la porta d’entrada de l’ambaixada espanyola a Berlín “hi havia gent repartint pamflets informatius a tots els que s’estaven esperant: ‘Catalunya, el nou Estat d’Europa’, deia en grans caràcters; al revers s’enumeraven fets històrics, econòmics i polítics adduïts per justificar la secessió”, escriu Stausberg, que es pregunta si “està realment en perill la unitat d’Espanya?”.
Sobre les causes d’una possible secessió, assenyala que “juntament amb tota la retòrica històrica sobre la cultura i identitat pròpies es tracta també –i potser sobretot– de diners” i explica que “molts catalans afirmen que estan obligats a “cedir” anualment el 10 per cent del producte interior brut a la sempre mal vista administració central de Madrid”. I conclou que l’“aclaparadora profunditat de la crisi” serveix de “catalitzador per a les aspiracions independentistes, que sempre han existit”. Die Welt subratlla que els separatistes troben en el president Artur Mas “un líder que actua de forma populista i que vol promoure la independència amb un referèndum”. / R. Poch
GRAN BRETANYA
Internacionalitzar el conflicte
A The Guardian, Giles Tremlett planteja que en cas d’un referèndum a Catalunya, “un vot afirmatiu no només crearia una crisi constitucional d’Espanya, sinó que també enviaria un desafiament a la UE”, que “no té un sistema per a la ruptura d’un Estat membre”. I destaca que Mas va dir a La Vanguardia que mentre els britànics negocien Espanya només amenaça.
A The Daily Telegraph, el cap d’informació econòmica internacional, Ambrose Evans-Pritchard, puntualitza al seu bloc que no ha escrit en cap article que “la UE no ajudarà a aniquilar els catalans”, sinó que la seva cita, “de converses amb un periodista català a Londres”, és “que la UE no donaria suport a un intent de crush del moviment independentista”, detalla. Amb tot, aconsella al ministre d’Exteriors, García-Margallo, “abaixar el to de la retòrica” i li adverteix que és “un error de judici” suposar que la UE “donaria suport a un intent espanyol de bloquejar l’afiliació d’un futur estat independent català”.
Cameron, “més audaç”
“El Govern espanyol ha de deixar d’amagar-se rere la llei i permetre un referèndum català. El matrimoni no pot sobreviure només declarant il·legal el divorci”. Rotund, un article de Gideon Rachman a The Financial Times, titulat “Espanya, la Gran Bretanya i els fruits prohibits de la independència”, destaca la intransigència de Mariano Rajoy a l’hora de permetre un referèndum a Catalunya i afirma que l’enfocament britànic sobre Escòcia és “més pragmàtic i audaç”. L’articulista destaca que “el primer ministre Cameron podria haver insistit que només el govern britànic tenia el dret legal d’organitzar un referèndum”, però ha fet una opció “arriscada, i psicològicament astuta”, amb més possibilitats d’aconseguir el seu objectiu. En canvi, l’opció espanyola de “dir-li a la gent que hi ha alguna cosa que està absolutament prohibit de fer és una manera segura de fer créixer les seves ganes de ferho”, subratlla. És un principi que es va establir “al jardí de l’Edèn però s’aplica a la Catalunya moderna”, recorda.