Viure en llibertat
Els enciclopedistes que tant van contribuir al triomf de la Revolució Francesa amb les seves idees i escrits pertanyien a una generació que estava convençuda d’haver emprès el camí adequat per arribar a la solució de tots els problemes que havien colpejat a la humanitat des del moment de la seva creació. És un concepte que estudia Isaiah Berlin al seu llibre El poder de
les idees, en el qual discorre sobre com les prediccions intel·lectuals dels canvis tectònics de la història han estat amb freqüència equivocades. O, si més no, han causat més dolor i misèria que els paradisos que van dibuixar en les seves teories ideals.
L’Artur Mas que emergeix després de la manifestació de l’Onze de Setembre és un personatge transformat, desconegut, que camina amb una seguretat sorprenent cap al seu objectiu de passar a la història com el primer president de la Generalitat que es disposa a preguntar als catalans sobre si volen un Estat propi dins de la Unió Europea. Millor dins del marc jurídic espanyol i, si no és possible, recorrent al dret internacional, que no sé com el justificaria, o bé amb una llei pròpia del Parlament de Catalunya.
Res no hi ha que impedeixi de consultar un país sobre el seu futur. El més important és què passarà l’endemà si el trajecte es recorre en solitari des del punt de vista d’aliances peninsulars, europees i internacionals. Els primers ministres d’Anglaterra i Escòcia faran tot el possible per mantenir el Regne Unit en el cas de Cameron i per aconseguir una Escòcia independent per part d’Alex Salmond. Es dóna la paradoxa, a més, que una Escòcia independent perpetuaria el partit conservador al poder durant molt de temps si es té en compte que pocs diputats tory, per no dir cap, surten d’Escòcia en les generals.
Però parlen, discuteixen, defensen les seves posicions amb energia però sense menyspreu ni desconfiança mutus. Aquí, amb la retòrica de les dues Espanyes es van construir sobre les seves cendres el mite de l’única Espanya veritable, autèntica, en lluita a mort contra l’altra Espanya, que no és en realitat una veritable Espanya sinó l’anti-Espanya, com assenyala Santos Juliá.
No es tracta, al meu parer, d’espanyolitzar ni catalanitzar ningú. Trobo més adient educar persones que tinguin criteri propi, que siguin lliures i que puguin viure en llibertat allà on siguin.