Asimetria mortal
Un artista semianònim va fer el 2011 una conferència registrada a TED.com, “Use art to turn the world inside out”. Explica com penjava fotografies enormes en llocs insospitats. El públic l’aplaudeix quan mostra la imatge d’una torre de diversos pisos a Suïssa ocupada per la fotografia d’un minaret, enganxada després que es votés en contra dels minarets en aquest país. Estem vivint episodis turbulents d’odi islàmic aparentment causats per per- torbacions, que no són la seva causa real. No em refereixo a la violència que molts d’aquests pobles han de fer servir per escapar de governs delirants, sinó a la violència desencadenada contra persones innocents com a resultat de pertorbacions com són l’aparició d’unes vinyetes o un llibre ofensius contra el Profeta.
Maragall i Carod-Rovira van frivolitzar amb una corona d’espines durant un viatge oficial a Terra Santa. S’imagina algú una crida massiva a l’execució d’aquests polítics?
És aquesta asimetria la que fa impossible el diàleg entre els països lliures i els països islàmics. Sense simetria, per exemple, en la llibertat de la dona, no hi haurà diàleg. S’imagina algú l’execució d’un cristià convers a l’islam a Almeria?, o la passivitat de les autoritats veient massacrar els assistents a l’oració en una mesquita a Madrid?
Si Al·là, Totpoderós, permet que els infidels continuïn vivint, com poden els seus fidels actuar en contra del seu Déu? El discurs de Benet XVI a Ratisbona va desencadenar una altra turbulència. “La violència està en contrast amb la naturalesa de Déu i la naturalesa de l’ànima”. Si aquesta afirmació no és interioritzada pel món islàmic no hi haurà diàleg. La transició a la democràcia no és un remei suficient. No s’ha de retrocedir gaire en el temps per trobar líders funestos elegits democràticament.
La Declaració Universal dels Drets Humans afirma que tota persona té tots els drets i llibertats, sense distinció de raça, color, sexe o religió. I llibertat de pensament, de canviar de religió i de creença; de manifestar-la individualment i col·lectivament, en públic o en privat. Es requereix la llibertat, que estarà al seu torn impulsada i delimitada per l’amor i la veritat, assolida mitjançant la raó.