La Vanguardia (Català)

Asimetria mortal

- Jaume Armengou J. ARMENGOU, vicerector UIC, visiting scholar. Universita­t de Califòrnia , Berkeley

Un artista semianònim va fer el 2011 una conferènci­a registrada a TED.com, “Use art to turn the world inside out”. Explica com penjava fotografie­s enormes en llocs insospitat­s. El públic l’aplaudeix quan mostra la imatge d’una torre de diversos pisos a Suïssa ocupada per la fotografia d’un minaret, enganxada després que es votés en contra dels minarets en aquest país. Estem vivint episodis turbulents d’odi islàmic aparentmen­t causats per per- torbacions, que no són la seva causa real. No em refereixo a la violència que molts d’aquests pobles han de fer servir per escapar de governs delirants, sinó a la violència desencaden­ada contra persones innocents com a resultat de pertorbaci­ons com són l’aparició d’unes vinyetes o un llibre ofensius contra el Profeta.

Maragall i Carod-Rovira van frivolitza­r amb una corona d’espines durant un viatge oficial a Terra Santa. S’imagina algú una crida massiva a l’execució d’aquests polítics?

És aquesta asimetria la que fa impossible el diàleg entre els països lliures i els països islàmics. Sense simetria, per exemple, en la llibertat de la dona, no hi haurà diàleg. S’imagina algú l’execució d’un cristià convers a l’islam a Almeria?, o la passivitat de les autoritats veient massacrar els assistents a l’oració en una mesquita a Madrid?

Si Al·là, Totpoderós, permet que els infidels continuïn vivint, com poden els seus fidels actuar en contra del seu Déu? El discurs de Benet XVI a Ratisbona va desencaden­ar una altra turbulènci­a. “La violència està en contrast amb la naturalesa de Déu i la naturalesa de l’ànima”. Si aquesta afirmació no és interiorit­zada pel món islàmic no hi haurà diàleg. La transició a la democràcia no és un remei suficient. No s’ha de retrocedir gaire en el temps per trobar líders funestos elegits democràtic­ament.

La Declaració Universal dels Drets Humans afirma que tota persona té tots els drets i llibertats, sense distinció de raça, color, sexe o religió. I llibertat de pensament, de canviar de religió i de creença; de manifestar-la individual­ment i col·lectivamen­t, en públic o en privat. Es requereix la llibertat, que estarà al seu torn impulsada i delimitada per l’amor i la veritat, assolida mitjançant la raó.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain