Es podria repetir?
La falta d’un port refugi és el que més inquieta
Es podria repetir un desastre com el que es va produir fa deu anys a la Costa da Morte? Les associacions i grups ecologistes creuen que tenen motius fonamentats per pensar que es pot repetir. Davant la costa de Fisterra (un dels passadissos amb més trànsit marítim internacional) passen cada any 1.300 vaixells amb mercaderies perilloses. I l’estadística indica que en aquesta costa es registra un gran sinistre cada deu anys, cosa que alimenta un cert fatalisme: Urquiola (1976), Casón (1987), Aegean
Sea (1992) i Prestige (2002). “Si passés avui un accident com el del Prestige, no estaríem més preparats per afrontar-lo”, sentència Xosé Sánchez, de la plataforma Nunca Máis.
La decisió adoptada per l’Administració va ser allunyar el vaixell mar endins, quan el correcte tècnicament hauria estat portar el vaixell a un port segur per delimitar l’impacte del vessament i confinar-lo amb balises abans de dur a terme en les setmanes posteriors la descontaminació de la zona local, en lloc de provocar una contaminació que es va estendre per tota la costa (fins i tot, va arribar a França). Xosé Sánchez afirma que “en no haver-se designat un port refugi, hi ha un risc elevat que es pugui produir el mateix error”. Designar un port refugi és complicat per a qualsevol administració, ja que ensopega previsiblement amb el rebuig popular de la població afectada; però aquesta és una necessitat, segons Nunca Máis. “De la mateixa manera que el Govern ha pres decisions impopulars, també hauria de fer aquesta designació, encara que sigui dolorosa”, afegeix Sánchez.
Demetrio de Armas: “La natura és tan forta que les poblacions de peixos s’han recuperat”
Pedro Trepat, advocat de Nunca Máis, va opinar en canvi que “pot tornar passar un accident, però la resposta popular va aconseguir que si es produís un sinistre com aquell, es faria cas als tècnics a l’hora de prendre decisions”.
Els ecologistes es queixen d’escassetat de mitjans per combatre una marea negra i destaquen que alts càrrecs de la de l’administració de fa deu anys, que assenyalen com a respon- sables d’aquell succés, continuen exercint papers clau en la vida política: el president del Govern: Mariano Rajoy, llavors vicepresident de l’Executiu; l’exministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, dirigent a Astúries; el ministre Miguel Arias Cañete, llavors responsable també de Pesca, o l’exministra de Sanitat i Consum, Ana Pastor.
María José Caballero, director de campanyes de Greenpeace, va afirmar que si s’hagués seguit el pla de contingències, el petrolier s’hagués portat al port d’A Coruña, de manera que l’abocament s’hagués contingut “el mateix dia”.
Demetrio de Armas, subdirector d’investigació de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), va declarar a aquest diari que “dos anys després del succés, l’impacte dels hidrocarburs sobre l’aigua, els sediments o els organismes vius era gairebé imperceptible”.
A l’IEO –que recull mostres per a la seva anàlisi– “no li consta que hagin baixat les pesqueries” una vegada aixecades les prohibicions de pesca. “La natura és tan forta que les poblacions de peixos s’han recuperat”, afegeix Armas. Des del 2006 tampoc no s’han detectat fugues en les dues restes segellades al fons submarí.