El tresorer de la UGT

PAULINO BARRABÉS (1928-2012) Sindicalista

Socialista de cor i de convicció. Paulino Barrabés formava part del “clan de Tolosa” junt amb Carmen García Bloise i Manolo Garnacho. Ells van ser els que van fer de pont entre el Partit Socialista a l’exili i els socialistes en la clandestinitat a Espanya, que van donar pas als joves de l’interior, Nicolás Redondo i Felipe González. Van preparar el congrés de la UGT a Tolosa, que va marcar la pauta per al Congrés de Suresnes, que va permetre traslladar la direcció del PSOE a Madrid.

Paulino Barrabés va ajudar Nicolás Redondo a reconstruir la UGT, que havia quedat laminada per la dictadura. Ell n’era el tresorer, el que estava en contacte amb les fundacions i els partits germans d’altres països que van ajudar els socialistes en aquell procés.

Era un admirador profund del model socialdemòcrata alemany i el va voler traslladar a Espanya. Va posar en marxa un “sindicat de serveis”. Va crear una agència de viatges, una empresa d’assegurances (IGS) i una cooperativa d’habitatges (PSV).

Tot anava vent en popa als vuitanta, fins que aquesta petita iniciativa va prendre cos i bancs i constructores van fer canviar el rumb. Paral·lelament, el secretari general de la UGT, Nicolás Redondo, es va enfrontar amb el president del Govern espanyol, Felipe González, perquè calia repartir la riquesa.

El sindicat va convocar la vaga del 14-D del 1988, que va dividir la família socialista. Paulino Barrabés, amb el cor partit, va optar per Nicolás. L’enfrontament s’ho va carregar tot. La PSV va fer fallida i la UGT, també. Els tribunals van sentenciar que només va ser una mala gestió, per voluntarista.