Tancament judicial al drama del túnel de batuda de Sant Boi
El pacte davant la jutgessa comporta que l’ajuntament reconeix deficiències en la construcció que es va esfondrar
Judicialment, el cas s’ha tancat, però la ferida difícilment guarirà. L’acord per tancar la tragèdia del túnel de batuda del camp de beisbol de Sant Boi, en la qual van morir quatre adolescents i nou persones més van resultar ferides, es va formalitzar ahir davant la jutgessa, amb una indemnització de 2,2 milions d’euros per a les famílies de les víctimes i amb penes que no suposen la presó per als imputats, que no han estat inhabilitats. Un pacte que implica el reconeixement que el vent no va ser el responsable del que va passar, sinó les deficiències de la infraestructura, i que l’Ajuntament de la localitat aboni part del rescabalament econòmic dels perjudicats per l’enfonsament.
Perquè aquest assumpte no ha estat només una desgràcia personal, sinó que ha representat una fractura entre l’Ajuntament i part dels veïns. L’administració municipal, des del principi, va negar la seva responsabilitat en la catàstrofe, ocorreguda el 24 de gener del 2009. Va afirmar que tot era culpa del vent que va bufar aquell dia. Però ara, una vegada formalitzat l’acord, això ja no és així, i així ho destacava l’advocat José María Fuster-Fabra, que representa la majoria de famílies i que ahir mostrava satisfacció per haver aconseguit demostrar, “contra totes les posicions oficials, que les coses no estaven ben fetes i que hi havia problemes de construcció” al túnel de batuda.
De fet, aquest era l’extrem que era substancial per a gran part de les famílies. La resta, succintament, queda així: al banc dels acusats del jutjat penal 16 de Barcelona van seure Carme R., responsa- ble tècnica de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament; Daniel C., arquitecte tècnic municipal; i José G., constructor. Estaven acusats d’homicidi i lesions imprudents i se’ls demanaven penes des de quatre anys, la fiscal, a catorze, els advocats dels perjudicats. Després del pacte entre totes les parts, els imputats van acceptar una pena de dos anys per homicidi imprudent, condemna que queda suspesa tret d’en el cas que cometin un altre delicte els anys vinents.
A més, s’ha establert una indemnització global de 2,2 milions d’euros per a les famílies dels quatre nens i els nou ferits, que va a càrrec de l’Ajuntament de Sant Boi (que aporta 500.000 euros) i cinc companyies asseguradores, que es faran càrrec de la resta de l’import.
El que no hi ha és cap inhabilitació professional per als ja condemnats. L’Ajuntament va defensar des del primer moment els seus tècnics. Al principi se’ls va obrir un expedient que es va paralitzar amb l’argument que l’assumpte estava en tràmit judicial. De fet, Carme R. i Daniel C. han continuat treballant a l’administració municipal. El Consistori ha assenyalat que ara reobrirà l’expedient i farà el que marqui el reglament. L’alcalde, Jaume Bosch, va dir ahir que no “té problemes a reconèixer que hi havia deficiències constructives”, però que no es deriven responsabilitats polítiques de l’ocorregut, segons informa Raúl Montilla.
Les famílies sempre han retret a l’Ajuntament la seva forma de procedir al llarg de la investigació de la catàstrofe. Bosch, ahir, va remetre una carta de disculpa a les víctimes per si no s’han “sen-
Ahir, l’alcalde Jaume Bosch va enviar una carta de disculpa als familiars de les víctimes
tit compreses”. A la missiva també s’expressa que “sempre hem volgut ser al costat de les famílies”. Per això, afegeix Jaume Bosch, “demano disculpes si en algun moment no s’han sentit prou acompanyades”.
La magistrada del jutjat penal 16, en sentir el reconeixement de culpa per part dels tres imputats, va dictar sentència de viva veu: dos anys per homicidi imprudent per qui va elaborar el projecte del túnel de batuda, Daniel C., l’arquitecte tècnic; per qui ho va supervisar, Carme R. responsable tècnica de l’àrea, i per qui el va construir, l’empresari José G. Una infraestructura que, segons van expressar les famílies abans d’entrar a la sala, “era una porqueria, quatre parets i un sostre mal posat”. Les deficiències que ja van posar en relleu els pèrits que va designar el jutjat per analitzar les causes del fatal ensorrament. Per les famílies, hi ha una victòria: “Una condemna i que l’Ajuntament reconegués la seva responsabilitat”, tal com va assenyalar Fuster-Fabra. Contra la sentència, que és de conformitat, no hi pot haver cap recurs. Judicialment, cas tancat. La ferida és una altra cosa.