Vint-i-tres punyalades
Arqueòlegs espanyols i italians dirigits pel doctor Antonio Monterroso, del CSIC i de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma, afirmen haver trobat fa pocs dies el lloc exacte en què va ser assassinat Juli Cèsar. Se sabia des de sempre per clàssics com Suetoni o Ciceró que l’edifici en què el van matar en els idus de març (dies 14-15) de l’any 44 abans de Crist era la Cúria de Pompeu, una de les subseus de reunió del Senat romà, però ara han localitzat un paral·lelepípede semblant a formigó de tres metres d’ample per dos d’alt que va ordenar construir August, l’hereu de Cèsar i fill adoptiu, per condemnar l’assassinat, segellant l’edifici al punt exacte en què aquell va morir.
Ja en sabíem el que és bàsic: que el Senat es va conjurar contra ell perquè consideraven que volia acaparar tot el poder de la República i, sobretot, recordem el “Tu també, Brutus, fill meu?” Van ser 23 les punyalades del mateix nombre de senadors i ara m’he assabentat que el primer que va atacar amb la daga va ser el senador Servili Casca.
La recent pel·lícula de Georges Clooney Els idus de març mostrant les punyalades drapaires en política incloses dins del mateix partit, sumat a les travetes, acusacions, insults, tergiversacions, veritats a mitges, greuges inventats, tan habituals en la política i activades les últimes setmanes a Catalunya, m’han recordat les 23 punyalades a Juli Cèsar 2.056 anys després.
Fins i tot per a un periodista que durant més de trenta anys va cobrir informació política, escoltar la majoria de polítics i tertulians d’avui em causa pànic. Que pocs mostren sensatesa i ànsia de
Que pocs polítics i tertulians mostren avui sensatesa i ànsies de concòrdia!
concòrdia! Que estranys són els que intenten bastir ponts en lloc de dinamitar fins a les inestables passarel·les! Des del pensament únic catalanista hegemònic al tremendista espanyolisme contrari.
N’hi ha prou amb un exemple. Fora de lloc i matussera ha estat l’afirmació del ministre José Ignacio Wert d’ “espanyolitzar els alumnes catalans”, però igualment impresentables han estat les respostes des del Govern de la Generalitat i altres instàncies, perquè el seu propòsit i el seu actuar, dia rere dia, és “catalanitzar”, en sentit nacionalista, els alumnes. El mateix però al revés. N’hi ha prou de coneixe’l una mica. A més, bé hi són les hemeroteques per llegir declaracions del president Artur Mas i altres alts càrrecs.
Transcendint la política, els uns i els altres demostren que educar els alumnes els importa poc. Del que es tracta és d’instrumentalitzar-los en funció d’una idea política. El ministre Wert i la consellera Rigau van col·lidir sobre la història que s’ensenya. Però sembla que a cap no li interessa que sàpiguen història i interpretin bé els continguts. Només que s’empassin la versió que els donen des del poder, sigui el de la Moncloa o el de la plaça Sant Jaume.