Sempre amb flors
La mimosa de les quatre estacions dóna flors constantment. Li agrada amb bogeria cridar l’atenció tot l’any. La capçada pren contínuament un biaix insospitat. Les flors viuen el misteri de la intemporalitat, l’harmonia del fet intempestiu. Tot això fa treballar el pensament en un altre sentit. Posem que la floració representa la brevetat de la vida. El present, que se’n va “sense aturar-se ni un bri”. El temps, que corre d’una altra manera, evoca una alegre melodia barroca. Quatre concerts populars per violí i orquestra de corda.
Contemplar una mimosa és sentir que passarà alguna cosa inesperada. Hi ha acàcies als cinc continents. Al principi de Les neus del Kilimanjaro, Ernest Hemingway situa el personatge del relat “a l’ombra d’una ampla mimosa”. Es tracta d’un arbrissó originari d’Austràlia, amb branques febles, trencadisses; fulles alternes, estretes, lanceolades; i boletes de flors grogues i oloroses, arraïmades al capdamunt de les branquetes. Fa gala d’una floració ininterrompuda: les flors són “presents successions” de
La mimosa fa gala d’una floració ininterrompuda, amb una explosió de joia que no s’acaba
llum i de color. L’explosió de joia, de bellesa, no s’acaba. El fenomen subratlla la idea de la rapidesa de cada moment; el temps és una bogeria. Per sobre del verd i del groc s’estén el blau, agitant l’atmosfera. En surt un contrast molt amè. Una efervescència musical.
Què passa? L’agitació musical que respira la mimosa neix de la contemplació del fluir continu de la vida. Després de comprovar com n’és, de breu i passatgera, mira d’aferrar-se al moment present per gaudir-ne. Se li nota una mobilitat implacable, una lluminositat impulsiva. La floració llisca inquietament, contínuament i harmoniosa. Com que l’estació de les flors s’allargassa, el seu encant es multiplica. Tot l’any se’n tallen esqueixos per fer-ne rams! Al jardí crea combinacions noves. D’aspecte gràcil i lleuger, té molts adeptes en jardineria. S’aplica no només perquè no perd força ni proporcions, sinó també per la qualitat de l’ombra que fa, molt útil per deixar plantes sensibles fora de l’abast al sol.
La mimosa modifica la sensibilitat. Les seves flors, resultat d’una combinació d’esforços, difonen melodies del barroc. Veuen com es desvetlla la primavera i com arriba cada temporada de l’any. De la mateixa manera que, a Les quatre estacions. Vivaldi mostra, per mitjà de la música, l’efecte del fred hivernal i de la calor estival. I el cant dels ocells. el so del vent, la remor de la pluja... La fluïdesa del moment present. La pega de la vida no és que sigui tan breu, sinó que passi tan de pressa. Encara bo que de la música en surt de sobte alguna cosa esperada. Viure és veure passar, en les capçades constants de les mimoses, l’ofrena capritxosa de les seves flors fugaces.