Una nit de política
Ala política li passa com al futbol. Pot ser de les coses més avorrides del món… o ben entretinguda. I ara és això segon. Una bona prova de l’enorme interès del moment va ser ahir a la nit l’entrada del ministre d’Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, a la festa de lliurament del premi Planeta, al Palau de Congressos de Barcelona. Les 21.36 h de la nit. Amb el gruix de convidats situats dins del recinte, els periodistes estan ansiosos perquè el ministre comparegui per primera vegada a Catalunya des que va mostrar –i va reiterar– el seu interès per “espanyolitzar” els alumnes catalans.
La seva arribada és anunciada per una marabunta de focus que, literalment, el sepulten. Aconsegueix escapolir-se pel costat VIP d’una cinta aïllant i agafa aire al photocall, però al final del passadís torna a ser presa de tota mena de càmeres i preguntes. A Wert no li demanen, com fa una estona a l’escriptora i jurat Carmen Posadas, per l’origen o bellesa del vistós collar que li dringa al coll, i ningú no sap què ha respost el polític a la pregunta que li han repetit deu vegades en deu metres de cursa. Alguna cosa així com que no té ni idea de qui ha guanyat. Però aquesta no era en cap cas la qüestió.
A aquesta sí que ha contestat tranquil·lament Posadas: “Que què es diran Mas i Wert? Doncs no ho sé, però parlar de les coses sempre és positiu. I segur que parlen de llibres”.
A prop de Posadas, el màxim dirigent d’una institució cultural es frega les mans. “Normalment, això és bastant avorrit, però avui pagaria per seure en aquella taula”. I es peta de riure.
A Wert se l’han endut de seguida al pis inferior, a la zona d’autoritats, on es produeix la trobada amb Artur Mas, de manera que quan –trenta-dos minuts més tard– arriben a la taula, amb dotzenes de càmeres esperant el moment, ja s’han saludat. El protocol els situa als flancs de José Manuel Lara, que va apostar per endur-se el seu imperi editorial a Conca si Catalunya s’independitza. Quina trobada.
Un periodista –que dolents que són– proposa que algú els instal·li al davant un lector de llavis. Com als entrenadors o als jugadors quan han de xutar una falta.