El miracle de sant Paulí
En un França-espanya de 1922 Alcántara va fer el gol llegendari que va perforar la xarxa
El trenca-xarxes, el golejador del mocador, el filipí d’Iloilo... Paulí Alcántara, el màxim golejador de la història del Barça (comptant-hi amistosos, 369 gols en 357 partits) és un personatge de llegenda, que anava i venia de les Filipines, penjava les botes i reapareixia, però sempre amb unes constants: l’excel·lent capacitat física i una rematada letal.
Però si Alcántara entra amb lletres d’or als llegendaris del futbol és pel gol que va marcar el 30 d’abril del 1922 en el primer matx entre França i Espanya, un cacau impressionant que, diuen, va foradar la xarxa. Algunes cròniques consultades ni relaten el fet, com la del francès L’Auto (antecessor de L’Équipe), que se centra en la “trista derrota” francesa (Espanya va guanyar per 0-4), però no comenten els gols ni les seves característiques. En canvi, El Mun-
do Deportivo explica en la seva edició del 2 de maig del 1922: “La passada de Sesúmaga i shoot d’Alcántara han constituït una jugada formidable. Ha estat un dels millors goals que he vist en la meva vida. La pilota impel·lida pel gran
shootador ha travessat la xarxa”. Queda així constància històrica fidel del gol que va donar tanta fama a Alcántara. La llegenda va créixer i amb el pas dels anys era inseparable de la figura d’Alcántara, anomenat el trenca-xarxes. Val la pena revisar entrevistes al futbolista hispanofilipí fins a trobar una explicació de viva veu, com la que va oferir davant Manuel del Arco a l’esportiu Di
cen... Aquest és el diàleg que van mantenir:
–En aquest partit contra França va ser on vas trencar la xarxa que et va fer famós? –Sí, senyor. –Amb un shoot amb l’esquerra? –No, senyor, va ser amb la dreta. Jo picava més fort amb la dreta, el que passa és que amb l’esquerra xutava més creuat.
Fins aquí l’explicació, encara que Paulí Alcántara en dóna detalls sucosos. “El partit es va jugar a Bordeus, vaig arribar la tarda de dissabte, a última hora, i el partit va començar a dos quarts de tres del migdia de diumenge. A dos quarts de set agafava el tren, jo sol, per tornar a Barcelona”.
CRÒNICA DE L’ÈPOCA “Ha estat un dels millors ‘goals’ que he vist a la meva vida, la pilota ha foradat la xarxa”
–Per què vas tornar tan aviat? –Pels estudis. –Quant vas guanyar per aquest partit?
–Crec que van donar deu duros (50 pessetes, 30 cèntims d’euro) i jo ni els vaig cobrar, perquè vaig marxar.
Després afegeix: “La vegada que més vaig cobrar del futbol van ser tres mil pessetes (18 euros) un mes que vam jugar dotze partits i els vam guanyar tots”.
També Ricard Zamora, porter aquell dia, va explicar el famós gol. “Paulí va córrer uns metres i des de bastant lluny va engaltar un shoot creuat, terrible, amb una força de ferro i velocitat del llamp, que va creuar el marc sense que el porter se n’assabentés. La pilota, amb una velocitat extraordinària, va trencar la xarxa i va anar a petar a dotze o quinze metres, a un soldat que cuidava l’ordre. I encara tenia força!”. El porter francès era Émile Friess, un alsacià llavors de 20 anys que va dir després del partit: “La potència del shoot era tal que no vaig veure la pilota entrar, només vaig sentir com un obús que passava xiulant”. Això va ser el 30 d’abril del 1922 a Bordeus, on va néixer sant Paulí de Nola, màrtir convertit al cristianisme a Barcelona que va donar el nom de pila al trenca-xarxes. Potser també li va donar un cop de mà aquell dia.