El PSOE i les primàries

PRIMERA constatació. El PSOE ha tingut l’últim any quatre processos electorals i tots quatre els ha perdut. Tots, a més, d’una manera important i sense pal·liatius. Les eleccions generals de finals del 2011 i els processos autonòmics de Galícia, Euskadi i Catalunya han suposat un ensorrament polític important. Les causes del sever retrocés són múltiples i, consegüentment, hi ha molts responsables, entre els quals, en lloc destacat, la rèmora de la gestió de la crisi econòmica que va fer Zapatero i la inconsistència d’alguns dels seus ministres. És lògic, per tant, que hi hagi inquietud a les seves files; no tant que hi hagi presses, i molt menys que pretenguin desempallegar-se del guanyador del congrés i, es digui el que es digui, el capital polític en actiu més important que continua tenint el PSOE. Però la gestió de les derrotes també necessita el seu temps i plantejar unes primàries urgents per elegir el candidat a la presidència del Govern central en les elec- cions del novembre del 2015 em sembla una excentricitat. Sense entrar en la innecessària disminució política que provoca aquesta ocurrència en el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba. Ha de ser, en tot cas, després de les eleccions europees del juny del 2014, amb les eleccions generals en l’horitzó, i, llegits els resultats d’aquella jornada, quan es podrà avaluar el recorregut de la candidatura de Rubalcaba per a la presidència. Tot el que sigui obrir debats sobre aquesta qüestió abans d’hora és impropi de la cultura guanyadora, per exemple, dels socialistes francesos. Valgui aquesta reflexió tant per al PSOE com per a candidatures municipals en ciutats com Barcelona, on també Jordi Martí necessita temps.