Berlusconi enfurisma Alemanya
Segons ‘il Cavaliere’, la prima de risc va ser “un engany” per fer-lo caure
La política italiana sol tenir un component teatral, de tragicomèdia. La part greu la va posar ahir Silvio Berlusconi, que va enfurismar Alemanya en acusar-la d’utilitzar “l’engany” de la prima de risc per fer-lo fora del poder, fa un any. La part humorística la va aportar Mario Monti. El primer ministre va revelar, divertit, que al seu nét més petit li diuen Spread a l’escola bressol. És el terme anglès –adoptat també a Itàlia– per a la prima de risc. “Les culpes dels avis recauen en els néts”, va ironitzar Monti.
A Berlín gasten una altra mena d’humor. Al Govern alemany no li va fer cap gràcia que Silvio Berlusconi l’acusés poc menys que d’ordir un complot, per via del diferencial sobre el deute, “per intentar fer caure una majoria votada pels italians i enviar a casa un Govern després de fer-li perdre la majoria al Parlament”. Il Cavaliere no només va dir això, en una entrevista a Canale 5 –de la seva propietat–, sinó que va acusar Alemanya d’haver provocat la crisi en ordenar als seus bancs la venda massiva de títols de deute italians. Segons Berlusconi, amb el Govern tècnic de Monti “tot ha empitjorat”, en part “per haver seguit una política germanocèntrica”.
La reacció alemanya no es va fer esperar. Va ser l’impetuós ministre d’Afers Exteriors, Guido Westerwelle, qui va replicar amb més duresa. Va prometre que, sens dubte, no hi haurà ingerència alemanya en la campanya electoral italiana, encara que també va avisar que Berlín no tolerarà ser el blanc d’una campanya populista com la que està plantejant Berlusconi. “Ni Alemanya ni Europa no són la causa de les actuals dificultats a Itàlia”, puntualitza Westerwelle, mentre va exhortar els partits italians a prosse- guir les polítiques reformistes de Monti. Altrament, segons el cap de la diplomàcia germànica, no només Itàlia sinó tot Europa toparà amb “serioses dificultats” i “turbulències”.
La mateixa cancellera Angela Merkel va aprofitar les circumstàncies per reiterar el suport a la política de Monti. Les seves reformes, segons la cancellera, han fet augmentar la confiança dels inversors a Itàlia. Merkel va augu-
SERIETAT Berlín adverteix a Roma que no tolerarà ser objecte d’una campanya populista HUMOR A l’escola bressol, al nét de Monti li diuen ‘Spread’ (prima de risc)
rar que els votants italians triaran una opció “perquè Itàlia continuï en el seu bon camí”.
L’entrevista matinal de Berlusconi va marcar la jornada. Va quedar demostrat que la campanya electoral italiana, abans fins i tot d’haver començat oficialment, provoca ja tensions a l’exterior.
Il Cavaliere va treure rellevància a la prima de risc (“deixem de parlar d’aquest engany, què ens importa?”, va dir) perquè es tracta, a parer seu, d’un paràmetre molt tècnic i que no afecta tant com es diu les finances públiques. Berlusconi va enumerar una sèrie de posicions seves, quan estava al capdavant del Govern, que no haurien agradat a Alemanya. Per exemple, la seva oposició a la teràpia per a Grècia, el seu no a la taxa Tobin
(sobre les transaccions financeres), la seva negativa que els bancs comptabilitzessin els seus títols de deute segons el valor al mercat secundari i no el seu valor nominal, així com la resistència al dràstic ajust fiscal promogut per Alemanya. L’expremier va qüestionar la xifra oficial de deute italià (superior al 120% del PIB), perquè es té en compte només l’economia legal i no la submergida. Berlusconi, en fi, està convençut que Itàlia és el segon país amb les finances més sanes de la zona euro, només per darrere d’Alemanya.
Monti, en una entrevista feta poc després d’haver parlat Berlusconi, va desmuntar les teories del seu predecessor i va negar que existeixin fosques conspiracions. Per Monti, els mercats actuen sovint “sense escrúpols”, si bé va afegir: “No crec que hi hagi complots ocults”. L’actual primer ministre no va estalviar dards enverinats contra qui el va precedir en el càrrec. Davant els qui acusen el Govern de massa política d’austeritat, va dir que li agradaria assabentar-se d’algú capaç d’haver evitat un “destí grec” per a Itàlia i, alhora, aconseguir un robust creixement. Va afegir Monti que “aquesta recepta” per créixer haurien d’haver-la trobat els governants anys abans, quan no existia l’emergència financera. El retret a Berlusconi va ser diàfan en les seves paraules.
De censures a il Cavaliere en van arribar fins i tot del Partit Popular Europeu, del qual forma part el Poble de la Llibertat de Berlusconi. El cap del grup parla- mentari, el francès Joseph Daul, va dir que a Europa hi ha molta preocupació per Itàlia i que no es pot acceptar “una política espectacle”. Segons Daul, ha estat “un greu error” fer caure el Govern Monti. “No necessitem moments de turbulència”, va afegir.
Des de cercles catòlics va tornar a expressar-se un clar descontent per l’estratègia de Berlusconi i les seves eventuals conseqüències. Especialment aspre va ser l’editorial del setmanari Famiglia Cristiana, una de les publicacions més influents del món catòlic. “Torna el dinosaure i empeny el país al caos”, va afirmar la revista. Per la revista, es tracta d’una “bogeria” que pot frustrar el sacrifici de les famílies i “bloquejar el campió virtuós de les reformes”. “Després del rigor so- fert, s’esfuma l’esperança de l’equitat i del creixement, així com el prestigi internacional”, continuava Famiglia Cristiana, per a la qual la tornada de Berlusconi “confirma la ineptitud de la classe política per renovar-se”.
A última hora va arribar una notícia del vessant tragicòmic de la situació. La jove marroquina Karima el Mahroug, àlies Ruby –per culpa de la qual Berlusconi és jutjat per presumpta prostitució de menors–, va fer saber que és a Mèxic i no tornarà fins al gener. El procés es demora, per a desesperació de la Fiscalia, que acusa la defensa de tàctiques dilatòries i no té cap dubte sobre qui ha pagat el viatge a Ruby.