Londres marca pauta: l’ètnia blanca ha deixat de ser majoria
Les xifres del cens anunciades ahir al Regne Unit reflecteixen la marca indeleble de la globalització i mostren un país cada vegada més divers demogràficament, menys cristià, més ateu, menys blanc, amb més desigualtats socials, més aturats, més llogaters i menys propietaris. Tant l’extrema dreta com els nombrosos sectors de conservadors i la- boristes reticents a la immigració no han trigat a posar el crit al cel. “Anem a la deriva, hem de fer alguna cosa si no volem trair les nostres tradicions, les nostres arrels i la nostra història”, ha dit un portaveu del feixista Partit Nacional Britànic.
El qüestionari del cens, que es fa una vegada per dècada i és obligatori per a tots els residents al país, va ser respost per 26 milions de llars d’Anglaterra, el País de Gal·les i Irlanda del Nord. Londres s’ha convertit en la primera zona metropolitana on els blancs (3,7 milions, un 45% de la població) són minoria respecte als ciutadans d’altres ètnies (4,5 milions, un 55%). Aquestes xifres representen un tomb considerable respecte a les del 2001, quan el primer grup constituïa un 58% del total.
Paral·lelament, i en la mateixa línia, el nombre de persones nascudes a l’estranger ha augmentat tres milions (fins a 7,5 milions) en els últims deu anys, amb la majoria de nous residents procedents de dues antigues colònies asiàtiques que ja estaven molt representades a la paleta demogràfica, com l’Índia i el Pakistan, i de Polònia. El fet que ciutadans de la UE puguin viure i treballar legalment al Regne Unit ha fet el país més ric i cosmopolita, però és motiu de profunda irritació per a un ampli sector dels blancs britànics, sobretot de classe treballadora, que acusen els estrangers en ge-
El Regne Unit ja no és un país blanc i protestant, amb un 13% de la població nascuda a l’exterior
neral –i als europeus de l’Est en particular– d’arrabassar-los els llocs de treball.
Un 13% del conjunt d’habitants del Regne Unit han nascut a l’estranger, i els canvis demogràfics es deuen majoritària- ment a la immigració, segons les conclusions de l’Oficina Nacional d’Estadístiques. Els canvis són igual de significatius en el camp de la religió, on el nombre de persones que es declaren cristianes (33,2 milions, un 58%) és un 13% menys que el 2001, mentre que el d’individus ateus o sense filiació religiosa s’ha doblat de 7 a 14 milions. “Som una societat cada vegada més laica, en què la fe juga un paper menys i menys important en la vida quotidiana i en la identitat de la gent”, comenta el sociòleg Frank Finney.
A Irlanda del Nord la demografia juga a favor dels catòlics, un 1% més els deu últims anys fins a constituir un 45% de la població, mentre que el nombre de protestants ha descendit un 5% i se situa en el 48%.