Mandela continua ingressat per fer-se tractar una infecció pulmonar
L’expresident sud-africà respon bé als medicaments, assegura el Govern
Dissabte, quan Nelson Mandela va ingressar en un hospital militar de Pretòria, una densa boira, esquitxada de pluja fina, cobria Qunu, la vila d’infantesa de l’expresident sud-africà. Ahir, desenes de rajos de sol ataronjats rebotaven a la teulada de casa seva, on s’està la major part de l’any. Pocs ahir compraven que el canvi del temps, per molt color que tingués, fos senyal de res. Mandela està malament. Amb 94 anys d’edat, el Nobel de la Pau comença el cinquè dia de lluita a l’hospital contra un enemic que el persegueix des de fa anys: el Govern
El Nobel de la Pau va contreure a la presó de Robben Island una tuberculosi que ara li passa factura
sud-africà va confirmar ahir que Mandela té una infecció pulmonar, per bé que va afegir que està responent bé al tractament mèdic. Abans-d’ahir va demanar que no s’escampés el pànic.
“Els metges han acabat els exàmens, que revelen una recaiguda d’una antiga infecció pulmonar, per a la qual Madiba (el nom del clan de Mandela) rep un tractament adequat a què està responent bé”, assenyala el breu comunicat que va emetre ahir la presidència sud-africana. Es tracta de la primera informació oficial sobre els problemes de salut de Mandela, que està hospitalitzat a Pretòria des de dissabte passat.
Ja el gener del 2011 va tenir una recaiguda en el seu punt feble que el va obligar a passar uns dies al centre hospitalari de Milpark, a Johannesburg. En aquella ocasió, els metges van assenyalar cap als barrots de la presó de Robben Island. “Aquell fred, aquella presó...”. Les dures condicions a l’illa, en la qual va estar-se tancat 18 dels 27 anys que va passar entre reixes, li van passar factura i va contreure una tuberculosi. Aquesta malaltia sembla que és l’origen de l’ingrés hospitalari de l’any 2011 i d’ara.
“Les infeccions pulmonars són un dels problemes més corrents a partir de certa edat”, va explicar ahir Mark Sonderup, vicepresident del col·legi de metges sudafricà, en declaracions a l’agència Afp. “Però qualsevol complicació de salut en persones d’edat és potencialment un motiu d’inquietud”, va admetre. Fins ara, però, les fonts oficials sud-africanes mantenen que no hi ha motius d’alarma.
A la seva casa de Qunu, Madiba vivia des de fa mesos controlat per un equip de metges les 24 hores del dia, així que el trasllat per aire cap a la capital sudafricana, 900 quilòmetres cap al nord, va fer aixecar celles de preocupació. I no pas perquè es tracti d’una davallada inesperada. El seu entorn més íntima fa temps que percep com la flama de Mandela s’apaga.
Ahmed Kathrada, un amic i camarada –va ser empresonat a cadena perpètua en el mateix judici de Rivonia–, va admetre a aquest diari a l’estiu que el líder sud-africà a penes no recorda el que passa aquell dia o l’anterior, encara que manté fresques a la seva ment coses que van passar dècades enrere. És normal en un home de 94 anys, però un símptoma per a algú acostumat a esmorzar amb diversos diaris, locals i internacionals.
Tot i així, Mandela és un home fort i tenaç. Va practicar molt d’esport: fins i tot a la seva diminuta cel·la de Robben Island, re- cordava un company presidiari, matinava per córrer una hora allà mateix. Gràcies a aquesta disciplina, la seva constitució és encara resistent.
El febrer passat, quan va ser ingressat en un hospital, aquell cop per un problema a l’estómac, l’arquebisbe i Nobel de la Pau Desmond Tutu va demanar que deixessin en pau el mite. “Què més volen de Mandela?”, va dir, davant el pànic de molts.
Ahir, als voltants de Qunu, lloc on Mandela ha demanat de ser enterrat, Risihelelo Twahane reflectia l’adoració de tot un país per Madiba: “Tots hauríem d’aprendre de Mandela, tots hauríem de tenir present el que va fer i seguir el que ens va ensenyar durant la seva vida”.