El capità colpista deté el primer ministre a Mali
Diarra havia estat situat al càrrec pel mateix Sanogo
La detenció del primer ministre interí de Mali, Cheick Modibo Diarra, va anar ahir un pas més enllà en la confusió que regna a Mali. Amb nocturnitat, premeditació i traïdoria, com diuen els informes policials, una vintena de militars van entrar per la força a la residència de Diarra, que poc després presentava la seva “dimissió”, així com la del seu Govern, en un missatge emès a les cinc del matí. El successor de Diarra serà Django Sissoko, segons va anunciar hores després la televisió estatal.
Darrere de l’arrest s’hi troba el capità Amadou Haya Sanogo, que havia quedat en un segon pla després d’haver fet un cop d’Estat contra el president, Amadou Toumani Touré, al març. Sanogo vol evitar la intervenció militar internacional per recuperar el control del nord de Mali, on actualment van a la seva tres grups islamistes.
Diarra estava a punt d’anar a París per a una revisió mèdica quan li van indicar que el seu equipatge havia estat tret de l’avió, per la qual cosa va esperar notícies a la seva residència. Van arribar de les mans armades de soldats enviats per qui l’havia posat al capdavant de l’Executiu. El deposat primer ministre va ser traslladat inicialment a l’aquarterament de Kati, als afores de Bamako. Després se li va permetre tornar a casa seva, on es troba en arrest domiciliari.
El portaveu de l’antiga junta militar va negar a la cadena de televisió France 24 que es tractés d’un altre cop d’Estat, atès que el president continua al seu càrrec, tot i la nova entrada en escena del capità Sanogo, home fort de l’exèrcit malià.
“Mauritània és més a prop de la posició algeriana de negociar amb els tuaregs de l’MNLA (Moviment Nacional d’Alliberament
Es tracta d’una maniobra per evitar o ajornar una intervenció militar internacional al país
de l’Azawad) que d’entrar en guerra contra els grups armats a Mali. L’MNLA defensa reivindicacions legítimes des dels anys cinquanta. Estem a favor de l’autonomia, no de la independència, de la regió tuareg. La intervenció militar esquitxarà els països de l’entorn i no s’acabarà mai”, assegura a La Vanguardia des de Nuakxot un alt càrrec del Govern maurità. “Si entrem en guerra ens atacaran. És un desgavell total”, resumeix.
El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar a l’octubre l’actuació d’un contingent d’uns tres mil homes per restituir a Bamako el control del nord del país, que els tuaregs de l’MNLA havien declarat independent l’abril passat. Els tuaregs van perdre el control de la zona en detriment de grups armats islamistes: Ansar al Din, AQMI i Mujao.
“Tot això forma part de les maniobres dels uns i dels altres per retardar o impedir la intervenció militar de la Cedeao (Comunitat Econòmica de l’Àfrica Occidental) aprovada per l’ONU. Ban Ki-moon ja havia refredat els ànims en advertir que havian de prendre moltes precaucions. No és bo per a la recuperació de la normalitat a Mali”, afirma Carlos Echeverría, professor de Relacions Internacionals de la UNED.
El contingent de la Cedeao i les forces malianes disposaran, si arriben a entrar en acció, de la guia i l’ajuda tecnològica de França, els Estats Units i altres països occidentals.
El perfil de Diarra com a primer ministre d’un Govern sortit d’un cop d’Estat era, en tot cas, peculiar. Astrofísic que havia treballat a la NASA, director de Microsoft Àfrica i de nacionalitat nordamericana, a més de la seva d’origen, no semblava necessitar ficarse en aquests embolics. L’ambient colpista, malgrat tot, no li era aliè: és gendre de l’expresident Moussa Traoré, que va dirigir el país fins al 1991 després de fer un cop d’Estat el 1968. Però el 2011 Diarra va tornar al seu país i va fundar l’Agrupament per al Desenvolupament de Mali per presentar-se a les eleccions presidencials d’aquest any, que van ser finalmente anul·lades pel cop d’Estat del març. El primer ministre estava consolidant-se en el poder, fet que els militars, encarnats pel capità Sanogo, no podien tolerar.