Dossier Catalunya: quietud de Rajoy, tambors d’aznar i un raig de Wert
La Moncloa afirma que no hi ha una ofensiva frontal contra el catalanisme
“Instruccions de la Moncloa: agressivitat dialèctica en repòs, poques bromes, cap escarni a l’estil de Quevedo, correcció institucional, fredor política amb CiU i esperar a veure què passa en aquest Parlament italianitzant que pot acabar asfixiant Artur Mas”. Aquest era el retrat de conjuntura que el cronista –aquí present– escrivia una setmana després de les eleccions catalanes. Transcorreguts deu dies més, els esdeveniments semblen desmentir aquella apreciació. La tensió ha pres forma de ve doble. Quan semblava imposar-se una pausa de reflexió –i d’obligada autocrítica a Convergència i Unió–, l’agitació i el mal humor han fet un nou pic. W de Wert. Potser el cronista es vegi obligat a incloure el paràgraf esmentat en el seu esmorzar. Nyam, nyam.
Agressivitat dialèctica en repòs.– La consigna monclovita ha estat complerta per gairebé tots els ministres i pels dirigents territorials del Partit Popular, amb tres excepcions significatives: el ministre d’Educació i Cultura, que ha dinamitat qualsevol intent d’apaisement amb l’esborrany de la llei d’Educació; la secretària general del PP i presidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal, i l’expresident José María Aznar, cridant al xoc frontal amb el nacionalisme català en totes les entrevistes que està concedint amb motiu de la publicació del primer volum de les seves memòries.
Poca broma.– El ministre Wert, encantat d’haver-se conegut, no va poder evitar una xiqüelina el dia de la Constitució: “Sóc com un toro brau: el càstig m’encoratja”.
Cap escarni a la manera de Quevedo.– “Em fa fàstic que Mas consideri normal tenir diners a Suïssa”. Declaracions de Cospedal donant per fet que el president de la Generalitat és un evasor fiscal i timbrant el presumpte esborrany policial difós durant la campanya electoral, del qual cap departament o comandament de la Policia no es fa responsable. Aznar també dóna per fet que Mas és un evasor i ahir va situar el possible pacte CiU-ERC en aquest context. El dibuix aznarià és el següent: Mas i Pujol qüestionen la unitat d’Espanya per raons “parapolítiques”. (Queve-
do, enfadat per la negativa catalana a sufragar la Unió d’Armes el 1640, va escriure La rebelión de Barcelona no es por el güevo ni
por el fuero: “Son los catalanes el ladrón de tres manos (...) són los catalanes abortos monstruosos de la política”).
Correcció institucional.– El president del Govern espanyol l’està mantenint.
Fredor amb CiU.– Absoluta des de totes les instàncies.
Aquest és el quadre, firmat per la W. del ministre més psicodèlic del Govern espanyol. Parlen ara fonts de la Moncloa: “No hem canviat de política respecte a Ca- talunya. Ens mantenim a l’espera i evidentment desconfiem d’un pacte CiU-ERC, que pot posar en perill els objectius de dèficit. Si això passés, els danys per a Espanya podrien ser molt importants en les actuals circumstàncies, agreujades per la crisi política d’Itàlia. Els nostres socis europeus estaran molt atents. Catalunya es troba sota observació internacional. Així ho han volgut els seus dirigents i ara han de ser conseqüents. En anteriors crisis econòmiques, Catalunya en va ser locomotora. En aquesta ocasió, no està clar que ho torni a ser. Ens preocupa el rerefons so- cial de la crisi a Catalunya. Hi pot haver seriosos problemes”.
Wert expressa la línia de fons del Govern espanyol? Al nostre interlocutor li ve tos. “Algunes coses es corregiran. El ministre així ho ha anunciat. Els problemes educatius a Espanya són molt greus i el de la llengua no és el principal. En aquest passatge potser s’hagin ajuntat el pa i la gana”. (Velada al·lusió als evidents desitjos de protagonisme del ministre davant uns mitjans de comunicació madrilenys que li demanen mà dura amb el català, i als reflexos de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va veure venir l’esborrany, va en- cendre el focus abans que ho fes el ministre Wert i va retornar la iniciativa política a CiU en un moment bastant negre per a Mas i els seus assessors).
Quietisme de Rajoy i activisme d’Aznar –amb la perfecta excusa del llibre de memòries– que ahir va advertir el PP contra una lectura “triomfalista” de les eleccions catalanes. Rajoy avalua; Aznar creu que la qüestió catalana pot ser el gran cohesionador espanyol en temps de decepció moral, social i política, i així remata el PSOE. Quevedianament, el PP també palpa la conjuntura amb més de dues mans.