Madrid reclama el mateix tracte que Catalunya amb l’euro per recepta
El PP evita pronunciar-se al Congrés en contra de la taxa farmacèutica
“L’acord que es tanqui amb Catalunya a mi em val”. El president de la Comunitat de Madrid, enfrontat al Govern central per incloure l’euro per recepta en els seus pressupostos per al 2013, no vol perdre pistonada sobre les mesures que ja funcionen a Catalunya, però tampoc sobre possibles beneficis que puguin arribar a la Generalitat en la negociació amb l’Executiu espanyol per evitar el recurs davant el Tribunal Constitucional.
En teoria, el Govern català i l’Executiu central esgoten les ne- gociacions preceptives prèvies a la presentació del recurs, que en cas d’admetre’s a tràmit suspendria l’aplicació de la taxa. La Conselleria d’Economia va incloure en el pla d’ajust autoritzat per Hisenda ingressos per 54 milions corresponents als sis primers mesos d’aplicació. La supressió d’aquest ingrés posaria encara en pitjors circumstàncies els comptes de Catalunya de cara al tancament d’aquest any, en què la Generalitat ha mostrat seriosos dubtes de poder assolir l’objectiu de l’1,5% del dèficit.
En cas d’acord i compensació per a la Generalitat, Madrid reivindica ara el mateix tracte. La situació catalana és substancialment diferent de la de Madrid, ja que la Generalitat està cobrant l’euro per recepta des del passat 1 de juliol. González ha inclòs l’ingrés en el pressupost de l’any que ve i no entrarà en vigor fins a l’1 de gener.
A més de reclamar per a Madrid les mateixes condicions que Catalunya, González es va esforçar ahir a desdramatitzar l’enfrontament amb el Govern cen- tral: “Si hi ha acord, hi ha acord, i si hi ha un recurs d’inconstitucionalitat, hi ha un recurs d’inconstitucionalitat”, va dir.
Per evitar més problemes, el PP va evitar ahir pronunciar-se al Congrés en contra d’aquesta taxa farmacèutica. Els populars van rebutjar amb la seva majoria absoluta una moció del PSOE que, en defensa d’una sanitat pública i universal, reclamava la supressió de l’euro per recepta. El portaveu socialista de sanitat, José Martínez Olmos, va demanar en concret la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la decisió de Catalunya i Madrid.
Argumentant que la moció dels socialistes era “poc creïble” –fins i tot demanava la supressió de la llei que permet la gestió privada dels centres sanitaris públics–, el PP va optar per presentar una esmena que en termes molt genèrics apostava per instar el Govern espanyol a “continuar desenvolupant la reforma sanitària que garanteixi la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut” i no podia ser assumida per la resta de grups. La moció sí que va obtenir els vots de l’esquerra plural, el PNB i UPyD. CiU, impulsora de la taxa farmacèutica a Catalunya, es va decantar per l’abstenció.