Crisi i impostos
UN dels problemes més greus que planteja tota crisi econòmica és el repartiment dels seus costos entre les diferents classes i grups socials, que hauria d’efectuar-se sempre amb subjecció als principis de la justícia distributiva, però que sol dur-se a terme de manera que es lesionen les exigències de l’equitat, en repercutir-se amb preferència sobre les classes mitjanes i populars.
És evident que la inevitable consolidació fiscal que sempre requereix la sortida d’una crisi passa per un camí triple i necessari: retallades pressupostàries, augment dels impostos i reformes estructurals. Amb el benentès que la fórmula adequada per no bloquejar l’activitat econòmica i fer possible el creixement –única manera de sortir de la crisi– és una barreja ponderada dels tres recursos, de manera que es practiquin amb prudència i de forma selectiva les retallades necessàries, que s’apugin amb càlcul i mesura certs impostos i, sobretot, que es duguin a terme aquelles reformes estructurals que, com la reforma de les administracions públiques, són tan urgents com difícils.
Per tant, recórrer ara a una pujada d’impostos –suportats en bona part per les classes mitjanes– constituiria, en cas que es fes fora mesura, un factor regressiu per a la recuperació econòmica, a més de contribuir a la sensació creixent que s’estan repartint injustament els costos de la crisi.
La Cambra de Comerç ha posat l’accent en la primera d’aquestes conseqüències, alertant davant la proposta d’augmentar impostos efectuada al si de les negociacions polítiques obertes després de les últimes eleccions catalanes. La Cambra ha reclamat prudència, ja que aquesta pujada podria frenar el consum i afectar les inversions estrangeres, sobretot tenint en compte que la pressió fiscal representa a Catalunya l’1,9% del PIB, davant l’1,7% de la mitjana espanyola, així com el fet que Catalunya tancarà aquest any amb una caiguda del PIB de l’1,7% i una perspectiva, per a l’any que ve, d’un altre descens de l’1,5%.
Mereix una menció especial, sobretot, la proposta de recuperar l’impost de successions, en la regulació de l’anterior Govern tripartit. En primer lloc, perquè la reforma no hauria de tornar a gravar les herències de les classes mitjanes i populars, ja que aquesta tributació no queda justificada de cap manera per la funció redistributiva que s’atribueix a aquest impost. I, en segon terme, per alertar dels greuges comparatius que sempre provoquen uns canvis normatius d’aquest abast, en una matèria tan sensible i en un espai de temps tan curt.