L’empresa xarxa

Durant els últims anys els economistes hem evidenciat l’aparició de noves formes d’emprenedoria que són molt adequades per a la sortida de la crisi. Els empresaris haurien de ser les persones amb millors competències en les tasques que tenen un impacte més gran en la productivitat. Aquestes habilitats estan vinculades amb les capacitats d’innovació per a generar productes, serveis i negocis singulars. L’emprenedoria innovadora ens suggereix un nou tipus d’empresari, l’empresari com a filtre del coneixement. Si la funció emprenedora és capaç de convertir coneixement en coneixement útil, el valor econòmic i social de la nova empresa és molt gran perquè es produeix una valorització no existent al mercat.

L’emprenedoria innovadora també ens suggereix un nou tipus d’empresa, l’empresa xarxa. Una forma organitzativa de cooperació i competència basada en la xarxa de negocis, en la descentralització de l’activitat empresarial, en l’autonomia funcional del treball i en l’ús intensiu de la tecnologia. Heus aquí alguns resultats interessants d’una investigació de la UOC Business School sobre les noves empreses catalanes creades en temps de crisis:

Primer: la crisi econòmica ha ampliat la base emprenedora innovadora, envers joves i dones, i ha millorat el procés de generació de valor en xarxa.

Segon: la nova empresa catalana consolida un creixement més eficient. La seva productivitat ve explicada per la coinnova- ció, la presència de formes fixes de retribució, la base emprenedora femenina, la formació universitària i la dependència de la trajectòria prèvia en productivitat.

I tercer: emprenedoria innovadora i empresa xarxa, universitat i govern emprenedor. Els resultats ens suggereixen que és urgent connectar els emprenedors i les petites empreses independents que impulsen la innovació radical; les grans empreses que impulsen la innovació incremental; les forces de mercat, que impulsen la innovació aplicada, i les forces institucionals, governs i universitats, que impulsen la recerca bàsica, la formació i la connexió entre recerca bàsica i aplicada. El camí cap a la triple hèlix no serà fàcil, perquè comporta canvis organitzatius, de gestió dels recursos humans, polítics i culturals de gran entitat. Però són imprescindibles.