L’educació de Catalunya en l’horitzó de l’any 2020
Xavier Aragay i Pepe Menéndez
Catalunya evidencia desitjos i necessitats de canvis profunds i de noves mirades. I s’alcen moltes veus que demanen una regeneració de la vida econò-
X. Aragay, P. Menéndez, mica i social del país. L’educació és una prioritat. És urgent establir una relació directa entre el que s’aprèn a l’escola i les competències que els alumnes han de tenir per construir el seu projecte vital i professional. L’educació està en crisi des de finals del segle passat, a mesura que s’ha obert una escletxa entre l’objectiu de l’escolarització universal i el sentit actual de l’escola.
Hem d’anar més enllà de reformar algunes coses, i de la il·lusió d’esperar que les coses tornin a ser on eren. Resulta insostenible continuar amb l’actual índex de fracàs, però també amb l’actual organització del currículum escolar, de classificació de l’alumnat, de distribució horària, i amb la indefinició de models pedagògics, que no presenten una alternativa eficient al mediocre objectiu de retenir els alumnes a l’aula, independentment que aprenguin o no.
Els canvis han de ser profunds, radicals i sostinguts en el compromís de tots els sectors econòmics i socials. No podem fer servir els esquemes ni els instruments que van resultar útils al segle passat. La crisi de lideratge actual demana que la diversitat de les intel·ligències del país es mostrin més proactives. Hem de potenciar processos de reflexió, que responguin a les noves formes de creació, tractament i desenvolupament del coneixement. I fer-ho des del compromís amb l’educació i dels nous marcs de relació de Catalunya amb Espanya i Europa.
De la mateixa manera que emergeix una nova consciència de consumidor, l’escola viu una
demanda d’una nova manera d’estar a l’escola. Fins ara, els canvis necessitaven una resposta estratègica basada en la planificació, perquè era l’eina adequada per respondre a evolucions bàsicament estabilitzades. Som en un moment estratègic per enfortir les sinergies i aliances entre les capacitats de govern i la responsabilitat de la societat civil de posar-se al capdavant. Catalunya ha d’avançar també en la transformació de l’educació.
Des d’aquesta convicció, la xarxa d’escoles dels jesuïtes de Catalunya (Jesuïtes Educació)
Resulta insostenible continuar amb l’actual índex de fracàs i amb la indefinició dels models pedagògics
hem iniciat un procés de mobilització dels més de 1.000 educadors, dels més d’11.000 alumnes i de les seves famílies. Des de la seva vocació personal i professional, volem saber quina és l’educació que voldrien en el fu- tur, l’any 2020. També és una oportunitat per incorporar la visió de persones del món econòmic, social, pedagògic, cultural i religiós.
Vivim un temps de canvis profunds, i la resposta que hem de donar des del món educatiu demana canvis profunds, mirades radicalment diferents i una actitud de treball il·lusionat, esforçat i perseverant per avançar cap a una profunda transformació de l’educació, en un moviment regeneracionista que s’emmarca en els nous camins que obre Catalunya.