Cap escola privada catalana té només el castellà com a llengua vehicular
La presidenta de l’aenocc no entén que es canviï un model que funciona
La proposta del ministre Wert en matèria lingüística no convenç ni l’escola privada. La presidenta de l’Associació de Centres d’ensenyament privat no concertats de Catalunya (Aenocc), María Pilar González, va afirmar ahir que “no s’entén que s’hagi de canviar un model que ha funcionat bé”, en referència a l’actual sistema d’escoles públiques, concertades i privades, en què les dues primeres ofereixen immersió lingüística i les privades, un model bilingüe o trilingüe.
L’últim esborrany conegut de la Lomce (llei orgànica de millora de la qualitat educativa) assenyala en l’article 82 que “si la programació anual de l’administració educativa no establís oferta docent pública o concertada en la llengua vehicular elegida en el municipi o zona limítrofa corresponent, els pares o tutors podran optar per escolaritzar els fills en centres privats, i correspondrà a l’administració educativa sufragar les despeses d’escolarització”. Malgrat l’ambigüitat del text, es desprèn que el redactor ha volgut garantir als pares que puguin triar per als seus fills el castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament. Però ara la presidenta de l’Aenocc precisa que a Catalunya cap de les 70 escoles que formen part de l’associació té el castellà com a única llengua vehicular. “Cap escola no té tot el seu currículum en castellà, moltes són bilingües, sense diferenciar entre les dues llengües, i cada vegada n’hi ha més de trilingües, amb matèries que també es fan en anglès”. Una part de les famílies que porten els fills a aquests centres són d’origen estranger o estan de pas per Catalunya per raons de feina.
En el cas que s’aprovés l’actual redactat de la Lomce, l’escola privada continuaria fent el mateix que ara: “Vingui qui vingui, nosaltres rebrem els pares, els explicarem el projecte educatiu del centre, els mostrarem l’escola i el que fem, som al mercat i finalment és el client el que decidirà, nosaltres no entrem en el joc del finançament”, remar- ca ara María Pilar González.
En el sector privat no concertat català asseguren que no han rebut cap consulta per part del Ministeri d’Educació sobre aquesta qüestió. “No ens hem plantejat el tema perquè de moment estem davant d’un esborrany”, afegeixen. En cap cas s’ha aclarit fins ara de quina manera es podria pagar, ni qui, ni si es tractaria d’un model similar al del xec escolar.
Actualment, l’Aenocc és una entitat formada per 70 centres on treballen uns 3.000 professionals que atenen 20.000 alumnes de tots els nivells reglats, des de l’educació infantil fins al batxillerat i els cicles formatius. Només la Comunitat de Madrid té un nombre de centres privats superior. La presidència l’ocupa María Pilar González, del centre Àgora de Sant Cugat, i el primer president de l’associa-
La major part dels 70 centres privats que hi ha a Catalunya tenen l’ensenyament bilingüe o trilingüe
ció va ser Pere Sureda, de La Miranda de Sant Just Desvern. Les dues vicepresidències les ocupen Alex Cerdà, del centre Princess Margaret de Barcelona, i Antonio Hernando, del col·legi Speh-Tres Torres de Barcelona. El tresorer és José María Cabré, del Collège Français de Reus. Altres vocals pertanyen a les escoles Montessori-Palau de Girona, Hamelin Internacional d’Alella, Zurich Schule de Barcelona i British School de Castelldefels.
Des de l’Aenocc es recorda que les proves de competències bàsiques, tant les corresponents a 6è de primària com les de 4t d’ESO, han donat per a les escoles privades catalanes “resultats esplèndids tant en llengua catalana com en llengua castellana”. Per al sector és una demostració que el model actual està consolidat. “La major part d’escoles privades no són concertades per una decisió pròpia i no canviaran de model”, afegeix la presidenta de l’entitat.