“Tinc una 68 centímetres”
Proposta contra l’anorèxia: que l’etiqueta marqui el perímetre de la cintura
Isi en comprar uns pantalons l’estiu que ve el consumidor o la consumidora s’enfrontessin a una cosa tan objectiva com els seus centímetres de cintura o el llarg de la cama, al marge de si això és una 38 o una 44? Déu meu, dues talles més que l’estiu passat?
Aquesta és una de les principals propostes, una de les més realitzables, elaborades per la Taula de Diàleg per a la Prevenció dels Trastorns Alimentaris que componen catorze institucions, entre les quals hi ha administracions, indústria tèxtil, associacions contra l’anorèxia i la bulímia i especialistes sanitaris en la matèria. La taula, convocada per l’Agència Catalana del Consum, va presentar ahir les seves propostes concretes per posar en marxa al llarg de l’any que ve. Totes pretenen una prevenció real d’aquests trastorns que són la tercera malaltia crònica entre les dones adolescents i que està sacsejada per l’augment de l’obesitat.
Els intents dels últims anys per unificar les talles en el conjunt de la indústria de la moda no van acabar amb èxit, però n’ha quedat una certa consciència, que han aprofitat els membres de la taula . “Si acaben oferint aquesta informació a les etiquetes, trencarem amb una de les principals fonts d’insatisfacció de les i els adolescents, i també de moltes dones adultes”, adverteix la directora del programa de prevenció de l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB), Cristina Carretero.
D’entrada, Mango, que participa en el grup, dóna suport a la idea. “Evidentment, la disparitat a les talles, que siguin diferents en una botiga i en una altra o que canviïn d’un any a l’altre no és la causa dels trastorns, però sí un precipitant”, indica Cristina Carretero. “Davant les fluctuacions de les conveniències comercials, el fet que tothom, especialment els més vulnerables, puguin fixar-se en una dada objectiva com són els centímetres de cintureta d’aquests pantalons , evita culpabilitzacions i disgust cap al cos propi”. Segons el parer dels experts, no sembla una decisió difícil d’adoptar per la indústria: “De fet ja ho fa en la venda per internet de peces de roba”,
El que no és fàcil, segons els partici-
Una taula organitzada per Consum demana que l’apologia de l’anorèxia a internet sigui delicte
pants de la taula , és canviar l’ideal de veure’s prima que s’ha instal·lat en tota la societat. Per això algunes de les propostes per a aquest any pretenen que Ensenyament incorpori en els continguts dels diversos cursos conceptes com la diversitat corporal i que s’expliquin a classe els canvis normals dels cossos en créixer.
“I ens proposem aconseguir una altra fita: que fer apologia de l’anorèxia o la bulímia a internet sigui un delicte i se sancioni”, afirma Cristina Carretero. “Alemanya i França ho han aconseguit. I sabem que les noies amb aquests trastorns consulten aquests webs”.
A més, des de la taula , que presideix la dona del president de la Generalitat, Helena Rakosnik, s’ha invocat els mitjans de comunicació perquè no es passin anuncis de dietes en horari infantil ni es continuïn preferint models extremadament primes per presentar l’última moda. “La idea és anar des de tots els àmbits en la mateixa direcció, més saludable”.