La Rotonda, una reforma discutida
Els veïns de Sant Gervasi mantenen una tensa discussió amb l’arquitecte de Núñez i Navarro al Col·legi d’Arquitectes per la reforma de la finca
Polèmica entre veïns i promotor
Cadascú a la seva manera i amb punts de vista completament oposats, tot i que tothom diu que té un mateix objectiu: salvar la Rotonda, un edifici modernista construït el 1906 i que ha acollit tota mena d’usos, un domicili particular, un hotel, un restaurant i una clínica. Els veïns asseguren que volen protegir-la del que anomenen una agressió al patrimoni arquitectònic de Barcelona i la promotora Núñez y Navarro –propietària actual de l’edifici– de la degradació en la qual està sumida fa massa anys. Dilluns totes dues parts, enfrontades als tribunals, es van reunir al Col·legi d’Arquitectes i es van embrancar en una agra i tensa discussió –amb amenaces incloses del moderador de suspendre l’acte– que va demostrar que, ara per ara, no hi ha lloc
Els veïns denuncien l’enderrocament d’una part de la finca, obra de Sagnier, que no està catalogada
per a una treva.
La intenció de Núñez y Navarro, que va comprar l’edifici el 1999, és transformar aquest immoble en oficines. Un projecte que va presentar el 2007. Les obres de demolició de les parts no catalogades ja s’han iniciat i s’acabaran el mes de febrer.
La finca, situada a l’avinguda del Tibidabo, és obra de l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana i va ser un encàrrec del farmacèutic Salvador Andreu, conegut com el doctor Andreu. Un edifici de clars trets modernistes dels quals el templet superior és la senya d’identitat. Més tard una successió de retocs i continus canvis d’ús van modificar completament l’obra original, devastant els seus rics ornaments interiors. L’última conversió en un hospi- tal per a malalts terminals va ser el cop de gràcia per acabar de trinxar-ho tot.
L’arquitecte Alfred Arribas, autor del projecte de transformació de la finca, va explicar dilluns la història d’un edifici que al cap de dotze anys d’haver-se construït va experimentar la primera am- pliació. Enric Sagnier en va ser l’encarregat. “Un arquitecte que militava en contra del modernisme i que va edificar una façana completament aliena a la de Ruiz i Casamitjana”, va sentenciar. Més tard, als anys cinquanta, el fill de Sagnier va tornar a transformar l’edifici, aquesta vegada en un hotel. Són precisament, aquestes parts de l’edifici i les plantes superiors –remuntes afegides posteriorment– les que ara s’estan desmuntant. El catàleg arquitectònic de l’Ajuntament considera que aquesta part, la dels Sagnier, no té valor i, per tant, no està protegida.
El cap del projecte de revisió del catàleg municipal, Jordi Rogent, va confirmar aquesta versió. Per Rogent, Sagnier és un dels arquitectes amb més obres protegides a tot Barcelona, “però que va fer coses bones, d’altres de no tan bones i algunes de dolentes”. D’aquí que decidís deixar fora de tota protecció la façana de Sagnier. I aquí ve el principal punt de fricció amb els veïns, que volen salvar l’obra d’aquest arquitecte perquè la consideren patrimoni de la ciutat. Fins al punt que un dels membres de la plataforma, Joan Ribas, va assegurar que té “dubtes que el catàleg s’hagi fet amb cura per cuidar el patrimoni”.
Un altre dels cavalls de batalla veïnal és l’edificabilitat –10.900 m2– que tindrà el futur edifici dissenyat per Arribas i que té el vistiplau del departament de Patrimoni. L’edifici es reformula amb noves façanes al carrer Lleó XIII i passeig Sant Gervasi, i mantindrà els mateixos metres quadrats. La
L’arquitecte Albert Arribas defensa que el projecte s’ajusta a la legalitat i al que diu el catàleg
novetat principal són les cinc plantes de pàrquing subterrani.
Arribas, que en determinats moments va assegurar que el seu objectiu era “salvar la Rotonda de la degradació” –davant els crits i protestes de l’auditori– també va narrar l’estat en el qual va trobar la finca la primera vegada que hi va entrar. Amb rates, successives capes constructives, materials de baixa qualitat sobre rajoles centenàries.... Un despropòsit.
El vicepresident de SOS Monuments, Salvador Tarragó, es va mostrar sorprès per la desqualificació a Sagnier i va instar Arribas a revisar el pla. També va expressar els seus dubtes que fos “un bon arquitecte restaurador”.