Quan el convidat és l’amfitrió
Final de temporada d’El convidat a TV3. Albert Om inverteix els papers. En comptes de visitar, convida (Ferran Adrià). La modificació del protocol habitual amplia la idea del programa. Retrospectivament, ens permet jugar a recordar quantes vegades l’amfitrió ha estat més important que el convidat i a l’inrevés. El punt de xafarderia d’anar descobrint com i on viuen els personatges s’aplica, aquesta vegada, a la casa d’Albert Om, d’un interiorisme cool, de casa d’anunci de calefacció.
Adrià va trigar a treure’s l’americana, una mesura preventiva que tot bon convidat hauria d’aplicar-se quan encara no sap si haurà de fugir corrents o no. Fins que no va entrar a la cuina, Adrià no va semblar relaxat. Per fer el dinar, Om va exagerar la seva incompetència (una olla petita per bullir pasta, Mare de Déu Senyor!) M’imagino que salar l’aigua amb un saler de taula i fer veure que tenia pocs ingredients formava part de la provocació d’obligar Adrià a empescar-se alguna genialitat (pasta rebullidota amb parmesà, pernil dolç i botifarra esparracada). L’atzar va voler que la visita d’Adrià coincidís amb el comiat de Pep Guardiola a l’estadi. Això va propiciar algunes reflexions sobre l’èxit –algunes d’inquietants– de Guardiola i Adrià.
Mentre mirava com Guardiola s’acomiadava del Camp Nou, serenament alleugerit, l’expressió d’Adrià era d’admiració, de gratitud, d’orgull, d’emoció i de comprensió. Va ser, però, un El convidat de baixa intensitat, tranqui, sense grans confessions però que ens va descobrir la naturalitat de Ginés, el pare del cuiner (Adrià ha estat un dels personatges més audiovisualment expli- cats de la història, i era difícil aportar novetats). Pel que fa a la presència, en una sobretaula relaxada, de dos crítics gastronòmics –Cristina Jolonch i Pau Arenós– podria mal interpretar-se com una forma de promiscuïtat entre crítics i criticats. Amb bon criteri, Om va deixar clar que havien estudiat junts i que havia volgut buscar amics comuns. En els moments menys intensos, vaig trobar a faltar la presència d’Alberto Chicote, de Pesadilla en la cocina (La Sexta), entrant a la cuina d’Om amb aquells uniformes cromàticament temeraris, buscant restes de ronya i criticant la cocció de la pasta. Per cert: convindria que Chicote visités urgentment el restaurant de la sèrie La Riera. Les retallades estan afectant el nivell d’una cuina que, un cop tancat El Bulli, és la més important, simbòlica i representativa de Catalunya.