La comunitat jurídica es rebel·la en bloc contra les reformes de Gallardón
El ministre de Justícia afirma que la protesta té un evident perfil corporatiu
És una revolta, sense cap mena de dubte. A la marea verda dels docents i les bates blanques del sector sanitari s’hi sumaran les togues negres en ordre de marxa i protesta. Encara que de moment s’ajorna qualsevol decisió sobre una possible vaga en tots els àmbits de la justícia, avui a les seus judicials de tot Espanya s’ha convocat una aturada d’una hora, entre les dotze i l’una.
La comunitat jurídica ha explotat davant la combinació de reformes que ha posat en marxa en els últims mesos el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Cada una de les professions que engloba l’esmentada comunitat –jutges, fiscals, advocats, procuradors– té els seus propis motius, però totes han trobat un comú denominador a l’hora d’aixecar la bandera de la defensa de la justícia com a servei públic. La seva denúncia es basa en el fet que obtenir una resposta eficaç dels òrgans judicials esdevindrà més difícil i costós, perquè es redueixen mitjans en un àmbit en què mai no en van sobrar i s’imposen taxes que mai no havien estat tan altes.
El ministre de Justícia, en canvi, té una altra visió del problema. La seva tesi és que el Govern espanyol ha de fer front a una nova protesta corporativa. Així ho va dir ahir al Fòrum ABC, on va afirmar que jutges, advocats i altres col·lectius judicials estan realitzant una defensa d’“interessos legítims, però corporatius”. “Esclar que protesten –va afegir–, si els hem tret la paga extraordinària i si abans tenien 18 dies de permís per a assumptes propis ara els deixem en 12!”.
Els convocants de la protesta, però, creuen que Gallardón està presentant com un problema corporatiu el que és un problema social de tothom. Segons la seva opinió, el clàssic pleitos tengas y los ganes passarà a ser ara pleitos tengas y los pagues. Les taxes han donat el gran argument a un altre tipus de protestes que, per si so- les, haurien estat més difícils de sostenir. Per exemple, les dels mateixos jutges en defensa del seu estatus professional, un capítol que inclou des de les retribucions fins als permisos passant per la defensa de figures com la dels jutges substituts. L’argument dels jutges és que no defensen els seus interessos particulars, sinó que quan els perjudiquen el pes recau sobre el ciutadà, que tindrà una administració de justícia menys eficient.
El memorial de greuges de la justícia va ser exposat en un acte que va convocar les set associacions de jutges i de fiscals, així com les de secretaris judicials, quatre sindicats i diverses organitzacions de consumidors i usuaris. El Fuenteovejuna de la justícia va tenir lloc a la seu del Consell General de l’Advocacia, que va voler acollir tota la comunitat jurídica rere una taula presidida per una pancarta en la qual es llegia: “Acte públic de defensa de l’administració de justícia”.
Després, alguns dels portaveus de les diferents instàncies i associacions representades –eren un total de 18– van fer una breu exposició dels motius de queixa. El portaveu de Jutges per la Democràcia (JpD), Joaquim Bosch, va dir que els plans del ministeri suposen passar de “la tutela judicial efectiva a la tutela judicial en efectiu”, i va lamentar que el ministre no hagi visitat els jutjats de les ciutats espanyoles per conèixer la situació real. Bosch va anunciar que les associacions de jutges han estat convocades pel grup popular al Congrés, als diputats del qual ha demanat diàleg per buscar solucions.
L’Associació Professional de la Magistratura (APM), de biaix conservador, es va sumar a les protestes, en principi amb un llenguatge més moderat, encara que després va confrontar directe el ministre. Va ser perquè Gallardón va dir, en l’acte paral·lel en el qual va prendre part, que l’APM li havia demanat apujar les taxes.
Inicialment, l’esmentada associació s’havia limitat a reclamar independència judicial i a demanar que les reformes en potència, com la que preveu una nova regulació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per rebaixar les seves competències, tinguin en compte els plantejaments del col·lectiu. Però davant la revelació de Gallardón que els jutges de l’APM li van demanar d’apujar les taxes, la portaveu de l’associació, María Antonia Sáez, va replicar que “el ministre es confon”, encara que a
Jutges, fiscals i advocats subscriuen un manifest conjunt i demanen una entrevista amb Rajoy
hores d’ara “ja no em sorprèn res”, perquè fa temps que es va trencar la comunicació amb el Ministeri de Justícia.
El portaveu de l’associació de jutges Francisco de Vitoria (FdV) i degà dels jutges de Madrid, José Luis González Armengol, ha assenyalat que observen amb preocupació la fallida de l’Estat social proclamat a l’article primer de la Constitució i que s’obstrueixi l’accés del ciutadà a la justícia posant com a excusa la crisi econòmica. Finalment, el portaveu del Fòrum Judicial Independent (FJI), Ángel Dolado, va manifestar que la finalitat de les reformes impulsades per Ruiz-Gallardón són “ideològiques”, i no tenen com a objectiu millorar el servei de justícia.
Tots els intervinents van subratllar la importància que, per primera vegada, s’haguessin reunit totes les organitzacions presents, amb els seus diferents orígens. En el manifest conjunt que es va donar a conèixer, les esmentades instàncies reclamen “una rectificació de la gestió actual i l’aposta per una nova etapa” des del diàleg. Però van precisar que volen entrevistar-se amb el president del Govern, Mariano Rajoy, perquè estimen que Gallardón no té cap voluntat de negociar.