Lluitador incansable
MICHEL SLITINSKY (1925 - 2012)
Resistent francès
Herald de la memòria històrica, francesa en aquest cas, Michel Slitinsky, nascut en una família d’immigrants jueus fugits d’Ucraïna per escapar-se de l’antisemitisme i, del foc a les brases, víctimes de les lleis franceses antijueves, sota l’Ocupació. Slitinsky deia que no s’havia despertat mai d’aquella nit del 19 d’octubre del 1942, quan la policia va envair casa seva, al número 3 de la Rue de la Chartreuse, per emportar-se la seva germana, l’Alice, 22 anys, i el seu pare, l’Abraham.
Michel, 17 anys, va fugir per la teulada. Integrat al maquis d’Alvèrnia, no veurà mai més el seu pare. A casa seva, a Talence, als voltants de Bordeus, la seva ciutat natal, en la qual va morir amb 87 anys envoltat d’innombrables caixes de cartró que desbordaven d’expedients i testimonis, Slitinsky hi havia instal·lat el quarter general de la seva lluita contra l’oblit, iniciada així que va tornar a Bordeus, el 1945.
La seva feina al comerç li ocuparà menys temps que la seva formació com a historiador autodidacte, estudiós de textos jurídics i habitual dels encants vells. El 1980, bingo!, als encants Saint Michel, de Bordeus hi troba l’organigrama del Govern civil de la província, del 1942. Maurice Papon apareix com a secretari general a càrrec d’assumptes jueus.
Però Slitinsky no és ningú i Papon no només va eludir els emblanquiments de postguerra sinó que va ser governador d’Alger, cap de la policia parisenca –per tant, responsable de la repressió i matança d’algerians de l’octubre del 1961–, diputat. Sobretot, íntim amic de François Mitterrand.
El 1981 Slitinsky aconsegueix que Le Canard enchaîné publiqui –en la seva edició del 6 de maig– els documents que incriminen Papon, però que no tenen cap ressò als jutjats. Mitterrand, com De Gaulle, sostenia la tesi d’una interrupció del Govern francès sota l’ocupant. El 16 de juliol del 1995, en un discurs històric, de 2 minuts i 32 segons de durada, més precís que líric, el president Jacques Chirac el refuta: França, el 1942, assumeix, “va cometre l’irreparable”.
És com un senyal: el 21 de gener del 1998, Slitinsky acusa i Papon és l’acusat. El 2 d’abril, Papon és condemnat a deu anys de reclusió “per complicitat en crims contra la Humanitat, pel seu paper en la deportació de 1.690 jueus de la Gironda”. Altiu i despectiu durant el judici, Papon serà alliberat el setembre del 2002 per raons de salut. Mor el febrer del 2007 sense cap mena de signe de penediment pel que considerava “el compliment del meu deure”.
Gérard Boulanger, l’advocat que va donar suport amb doctrina durant les dues dècades de lluita de Slitinsky, li va retre, en el seu respons, homenatge per “la tenacitat de la seva lluita contra un home poderós, que de cap altra manera mai no hauria estat jutjat”. Slitinsky, va concloure, “va ser un home indignat. I la seva còlera era legítima”.