L’ajuntament basteix ponts per retenir a Barcelona el Primavera Club
La ràpida reobertura de la sala Apolo reflecteix la bona predisposició municipal
L’anunci que l’any que ve no es farà el Festival Primavera Club a Barcelona va aixecar la lògica expectació i preocupació aquest cap de setmana passat, no només en àmbits musicals de la ciutat sinó també en cercles municipals. Les raons que va argumentar l’organització del certamen, a través d’un dels seus codirectors, Alberto Guijarro, es resumien en els impediments que en alguns àmbits de l’Ajuntament es posaven a manifestacions musicals d’aquesta mena; a l’impacte del recent i descomunal augment de l’IVA en el preu de les entrades dels concerts, i a l’efecte indiscutible –especialment en el vessant madrileny del festival– de la tragèdia del Madrid Arena en el rigor dels controls i requisits exigits oficialment. A això hi caldria afegir, encara que ell no ho esmentés específicament, el tancament de la sala Apolo, que llavors encara era efectiu, per raons de seguretat, circumstància que havia obligat a ressituar bona part dels concerts programats en altres locals de concerts de la Ciutat Comtal.
La situació s’ha temperat notablement des d’aleshores. El mateix Guijarro era ahir el primer interessat a treure ferro a l’assumpte, quan assegurava que “no toca ser més tremendista, i crec que alguns hem insistit massa en la mateixa direcció, en la que tot està malament. I no convé anar tant en aquest sentit perquè és perjudicial i també contraproduent per a totes les parts”. Guijarro es referia amb aquest últim comentari al fet que “amb aquesta insistència a fer comentaris negatius, es corre el risc de caure en
VISIÓ DE L’AJUNTAMENT “Cal dialogar amb altres àrees municipals per donar suport a aquestes iniciatives” AUTOCRÍTICA DEL PROMOTOR “No s’ha de caure en l’alarmisme, és contraproduent”, diu l’organització
una mena de bucle pessimista, que ha afectat fins i tot en la venda d’entrades”. És a dir, que el que havia de dir ja estava dit i que els interessats ja havien donat justificant de recepció.
Tant des de l’Icub (Institut de Cultura de Barcelona) com des de la regidoria de Cultura municipal, les mostres de comprensió sobre la posició dels responsables del Primavera Club (i del referencial i clau Festival Primavera Sound) ahir eren coincidents, i en els dos casos s’insisteix en la bona sintonia que hi ha. Fent-se ressò d’una de les quei- xes que va manifestar Guijarro el diumenge passat –i que va recollir La Vanguardia a l’edició d’abans-d’ahir–, fonts de Cultura van insistir en el fet que la tasca que ara hi ha pendent és aprofundir el diàleg entre el seu departament i altres àrees municipals, encarregades dels controls, permisos, seguretat, etcètera, per unificar esforços i plantejaments per “donar suport a iniciatives d’aquesta mena, com aquest o altres festivals, pels quals l’alcalde i l’Ajuntament aposten decididament des del primer moment”. Que la decisió de no fer el certa- men a Barcelona l’any que ve pugui despertar alguna incertesa sobre el futur del Primavera Sound és una cosa que ahir van descartar dràsticament totes les fonts consultades.
Guijarro, un dels codirectors del certamen i màxim responsable de la sala Apolo, assegurava fa dos dies que havien decidit suspendre la celebració del Primavera Club de l’any que ve a les seves dues seus espanyoles “per la poca consideració que es té a Espanya per les músiques populars, a les quals s’està marginalit- zant i criminalitzant com fa temps que no es feia. No sentim que es tracti la música com a part de la cultura. Per dur a terme un festival t’has de sentir acompanyat, i aquí les coses no flueixen”.
Encara que siguin dos temes no directament lligats, aquesta fluïdesa en el diàleg –també enaltida ahir per Guijarro– es va materialitzar el dilluns passat quan els serveis tècnics municipals van donar el vistiplau a la reobertura de la sala Apolo, una vegada s’han resolt els problemes que afectaven l’estructura del soterrani del local i dels immobles veïns. Una autorització que, segons totes les parts implicades, s’ha vehiculat i s’ha tramitat en un temps gairebé rècord.