El Tresor col·loca tota l’emissió després de la sotragada italiana
Les borses europees es mostren sòlides contra l’efecte Berlusconi
En un altre temps, potser abans del juliol passat, això no hauria anat així: segons molts analistes, si s’hagués sabut que Itàlia es veuria sacsejada de dalt a baix –amb un Monti que se’n va i un Berlusconi que torna–, les borses europees s’haurien esfondrat com solien fer-ho durant el primer semestre d’aquest mateix any. Un 3%, un 4% o un 5%, tot en un dia. Però esclar, la situació no és la mateixa: al juliol, aquell moment que marca un punt d’inflexió en la deriva borsària, Mario Draghi havia aparegut en escena per assegurar que el Banc Central Europeu (BCE) farà tot el que calgui per preservar l’euro. De manera que, beneïts i aixoplugats sota aquest paraigua, ahir els mercats van aguantar l’escomesa.
Si les borses europees semblen fortes, hi té molt a veure el rerefons. En el cas espanyol, convé remetre’s a l’última subhasta del Tresor Públic: l’emissió d’ahir va sortir raonablement bé. El Tresor va emetre un 11% més de l’objectiu màxim, aquests 3.890 milions d’euros en títols a 12 i 18 mesos.
Ho va fer a tipus d’interès rebaixats respecte de la subhasta anterior, la del 20 de novembre: les lletres a un any (2.385 milions) van sortir al 2,65% (2,85% al novembre), mentre que els 1.504 milions a 18 mesos van registrar un tipus marginal del 2,88%, respecte del 3,07% anterior. “Es tracta d’una notícia molt positiva –diu Nuria Álvarez, analista de Renda 4–. Tot al llarg de la jornada hi ha hagut una bona demanda, i el Tresor, que ja havia col·locat tot el 2012, ja està cobrint el venciment del 2013. Ara hem d’esperar a veure què passa a la subhasta de dijous (per demà), amb venciments del 2015, el 2017 i el 2040”.
“El cert és que els mercats ja no han donat cap tipus de versemblança al doble efecte Monti/Berlusconi –apunta Jaume Puig, director general de GVC Gaesco–. I això demostra el nou camp en què estan jugant les borses. Fa sis mesos, aquesta notícia hauria fet que els mercats financers trontollessin. En canvi, les notícies ja no tenen la capacitat de tombar-los. Hi ha molt de flux de mercat, les borses i les empreses estan molt barates, s’està produint un degoteig constant de capital des de la renda fixa a la renda variable, i a més s’estan registrant moltes grans operacions entre empreses. Aquest és un gran moment”.
Els números abonen la seva tesi. A grans trets, ahir totes les borses europees van continuar enfilant cap amunt, prolongant la tendència alcista de les darreres setmanes. Milà (+1,51%) i l’Ibex (+1,49%) van liderar les alces. Però el global Eurostoxx (+1,08%), París (+0,94%) i Berlín (+0,78%) els van seguir els passos. “És evident que la situació de fons està molt més estabilitzada que al juliol –apunta Álvarez–. Però l’efecte Draghi i el paraigua del MEDE (el Mecanisme Europeu d’Estabilitat va entrar en funcionament l’1 de juliol) no duraran tota la vida. Cal veure com es resol el rescat d’Espanya i com evoluciona la crisi a Grècia...”.
PUNT D’INFLEXIÓ “Abans del juliol, el doble efecte Monti/Berlusconi hauria estat devastador” EMISSIÓ REEIXIDA Ahir el Tresor va col·locar un 11% més de l’objectiu i ja cobreix deute del 2013
Més enllà d’aquests aspectes, només quatre valors de l’Ibex van acabar en vermell (i els que ho van fer, ho van fer d’una manera molt discreta). Els grans referents de l’any van empènyer fort i cap amunt: Grifols va guanyar un 3,61% i Inditex un 2,78%. I els bancs també van tirar milles, una cosa evident ara que ja es coneix el preu del seu rescat: sense anar més lluny, Bankia va pujar un 3,96%, més que cap altre valor del sector financer.
“L’Ibex està barat, no hi ha dubte –diu Puig–. El que passa és que Espanya ha de resoldre el problema de la prima de risc. I això, per dos motius: a l’Estat, el deute li surt molt car. I a les empreses, també. Ara com ara, això només ho arreglarà el rescat. Llavors, la prima es relaxarà de debò”.