Montoro vol fixar un gravamen als dipòsits dels bancs
El Govern de l’estat ha recuperat l’impost aplicat per algunes comunitats autònomes
Tot i que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha dit que el Govern central imposa ara el tipus zero en l’impost sobre dipò- sits bancaris que ha sostret a les autonomies, ja treballa en un pla per gravar-los a fi d’aconseguir més ingressos.
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar ahir que “s’estudia la proposta inicial d’aplicar un tipus zero sobre l’impost dels dipòsits bancaris”. És a dir, que el PP ha inclòs a la seva esmena del Senat aquest tipus zero perquè es deixi de recaptar a les tres comunitats autònomes en les quals estava actiu: Andalusia, Extremadura i Canàries, encara que se’ls recompensi econòmicament.
El Constitucional reconeix a les autonomies potestat per crear el tribut ... I POSICIÓ DEL GOVERN El PP argumenta que així s’harmonitza el sector bancari en matèria impositiva
De nou, el ministre Montoro ha fet servir un eufemisme, ja que l’objectiu del Govern espanyol és reactivar aquest tribut en un futur no gaire llunyà i amb un gravamen encara sense determinar, la recaptació del qual serà per a les arques del Govern central, segons aclareixen fonts d’Hisenda a La Vanguardia. De fet, la denominació mateixa del nou tribut es “impost estatal d’entitats financeres sobre dipòsits bancaris”.
El Ministeri d’Hisenda treballa en el disseny d’aquest nou impost des del mes de juny passat. La idea és que el paguin les entitats financeres, ja que el fet imposable seran els dipòsits que la banca llança al mercat per als seus clients. L’argument que fa servir Cristóbal Montoro per eliminar la recaptació per part d’aquestes tres comunitats autònomes d’aquest impost és “harmonitzar el que fa a matèria impositiva de la banca”.
El diputat del PSOE Antonio Hurtado va recordar a Montoro al Congrés que el Tribunal Constitucional ha reconegut que les comunitats autònomes tenen potestat per establir un impost d’aquestes característiques, i Montoro va respondre que l’Executiu també té capacitat legislativa en la matèria per reactivarlo a nivell estatal i no autonòmic.
En la batussa que es va desencadenar entre els dos polítics, Hurtado li va recordar que hi ha altres comunitats autònomes, com Astúries o Catalunya, “que havien manifestat el seu interès per posar-lo en marxa”.
Pel que fa a la implantació de noves càrregues fiscals relacionades amb el sector bancari, el ministre del ram també va aclarir que “s’està estudiant l’impost sobre transaccions financeres”. Montoro va insistir: “No hem descartat la creació d’aquest im- post”. Per després aclarir “que fins ara només el té França”, des de després de l’estiu, i s’està analitzant molt detalladament la seva posada en funcionament per quantificar-ne la recaptació, així com els avantatges i inconvenients. Aquest tribut, que entre deu i dotze països més de la Unió Europea estudien implantar, gravaria la compra d’accions en borsa. En concret, a França s’ha fixat un tipus impositiu del 0,2% per la compra de títols borsaris d’empreses la capitalització de les quals superi els 1.000 milions d’euros. Fonts del Ministeri d’Hisenda van explicar ahir que a Espanya seria per la compra d’accions de grans companyies, no pimes, que també cotitzessin a la borsa. “Estem estudiant la viabilitat i l’aplicabilitat d’aquest gravamen”, va sentenciar Cristóbal Montoro.
És a dir que, en un termini de temps no gaire llunyà, Hisenda podria activar els dos tributs.
Durant la interpel·lació del diputat del PSOE, Montoro va defensar que la prioritat en aquest moment és fer que el crèdit flueixi als emprenedors i que “el que no és pertinent és que amb figures tributàries que puguin tenir la seva justificació recaptatòria se segmenti encara més el mercat interior bancari, i fer-lo insuficient al nostre país”. Segons les dades que va posar sobre la taula Hurtado, amb el primer tribut es recapten “aproximadament uns 1.000 milions d’euros”, mentre que amb el de les transaccions financeres se’n podrien recaptar més de 2.500.
Segons el parer del diputat socialista, “la capacitat recaptatòria de l’impost de dipòsits bancaris s’hauria de quedar en mans de les comunitats autònomes; mentre que del nou tribut sobre transaccions financeres, se’n beneficiessin les arques del Govern central”. Sigui com sigui, s’obre una nova guerra de competències fiscals.