Ridícul superlatiu de Berlusconi: ara diu que no es presenta
‘Il Cavaliere’ afirma que si Monti lidera el centredreta, ell es retira
Silvio Berlusconi va sumir ahir Itàlia en la confusió i el desconcert totals. Il Cavaliere es va oferir a fer marxa enrere en la seva nova candidatura a primer ministre si això serveix perquè el centredreta es presenti unit a les eleccions i derroti l’esquerra. A més a més, va proposar l’actual cap del Govern tècnic, Mario Monti, perquè encapçali el bàndol dels “moderats”. Si Monti ho accepta, Berlusconi es retira.
Les paraules de Berlusconi, pronunciades durant la presentació a Roma d’un llibre del seu fidel amic Bruno Vespa, estrella de la cadena de televisió pública, van causar perplexitat a Itàlia, tot i que el país ja s’ha acostumat al fet que l’ex-primer ministre doni senyals desconcertants contínuament. Ha estat la tònica dels darrers mesos. Un engany indesxifrable, patètic i canviant segons l’humor del protagonista. Ahir la situació va superar l’absurd.
La proposta que Monti sigui el candidat de tot el centredreta, inclosa la Lliga Nord –frontalment oposada al Gabinet tècnic des del primer moment–, significa la contradicció més absoluta. Just un dia abans, dilluns, Berlusconi havia arremès contra il Professore, en considerar un fracàs les seves polítiques econò- miques, perquè eren massa “germanocèntriques”, i el va presentar de facto com un home teledirigit des d’Alemanya, el país que hauria ordit, l’any passat, la caiguda de l’últim govern de Berlusconi amb “l’engany” de la prima de risc.
De fet, l’espectacle que va fer ahir Berlusconi va ser un exercici molt teatral, molt italià, tot i que ridícul, d’emmascarar la veritat, de maquillar la seva clamorosa marxa enrere, forçada pel rotund rebuig internacional i pels aires de rebel·lió al seu propi partit. El to antieuropeu i antigermànic utilitzat per il Cavaliere havia disparat les alarmes, fins i tot al Partit Popular Europeu, al qual pertany el berlusconià Poble de la Llibertat (PdL). Ahir s’hi va sumar el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, que va lloar Mario Monti i va dir que ho havia fet molt més bé que el seu predecessor.
Segons l’alambinada argumentació de Berlusconi, ell sempre
DESCONCERT L’ex-primer ministre es contradiu: un dia critica Monti i l’endemà el promou DISSIMULACIÓ Tot pot ser una escenificació per tapar el fracàs de la seva última aventura
ha estat disposat a sacrificar-se perquè el centredreta es presenti compacte i unit davant els italians i impedeixi la tornada al govern del centreesquerra. Va citar diverses vegades Pier Ferdinando Casini, el líder d’Unió de Centre (UdC), petit partit democristià, exaliat de Berlusconi. Casini, en els seus temps de soci d’il Cavaliere, va arribar a ocupar la presidència de la Cambra de Diputats. Però fa anys que va decidir trencar l’aliança.
“Es presenta o no es presenta?”. La pregunta li van fer Vespa i un editorialista del Corriere della Sera, Massimo Franco, incapaços de discernir la intenció final de l’ex-primer ministre. Berlusconi es va contradir una altra vegada: està disposat a renunciar si Monti es presenta –cosa que va posar en dubte– o si la seva presència impedeix la unitat del centredreta. “És o no és candidat al palau Chigi (la seu del premier)?”,
va insistir Franco. “Sí, en aquest moment sóc candidat”, va contestar Berlusconi, però no va dissipar els dubtes.
La conducta de Berlusconi mostra que no sap gestionar el seu ocàs polític, un declivi que va començar amb els greus escàndols personals el 2009 –les seves festes amb prostitutes– i que va tenir el punt culminant quan Gianfranco Fini va deixar el partit i va crear el seu. Aquesta hemorràgia no es va aturar mai. La caiguda del govern, el novembre del 2011, es va deure a l’agreujament de la crisi financera i també al fet que diversos parlamentaris van desertar del partit de Berlusconi. Va perdre la majoria absoluta.
Els últims mesos han estat de psicoanàlisi, amb batzegades constants. Un dels fets més greus va ser haver convocat unes primàries i haver assenyalat Angelino Alfano, el seu exministre de Justícia i secretari del partit, com a candidat a primer ministre. Després les primàries es van anul·lar i Berlusconi va declarar que ell seria el candidat perquè encara se sent insubstituïble com a líder del centredreta. Si es contraposen les seves frases de fa uns quants dies amb les d’ahir, queda patent la flagrant contradicció.
Hi va haver un moment que Berlusconi semblava disposat a continuar endavant amb la seva candidatura, fins i tot al capdavant d’un grapat de fidels i ressuscitant el nom de Forza Italia. És molt possible que els seus assessors més propers, entre els quals hi ha Gianni Letta –el seu pont amb el Vaticà– i Fedele Confalonieri, al capdavant de l’imperi empresarial berlusconià, l’hagin convençut que aquesta última aventura, als 76 anys i amb unes perspectives d’èxit mínimes, no té cap sentit. La negativa de la Lliga Nord a acceptar el seu lideratge també deu haver estat decisiva, encara que ahir Berlusconi va plantejar als lliguistes una mena de xantatge: o s’afegeixen al bloc de centredreta, o el PdL fa caure els presidents de les regions del Piemont i el Vèneto.
En la caòtica conjuntura, cal veure què decidirà Monti. És incòmode per a ell anunciar una candidatura ara, ja que semblaria que accepta la invitació de Berlusconi. No li interessa tenir un padrí com aquest. Monti, a qui diversos cercles –empresaris, polítics i el Vaticà– pressionen perquè continuï, es prendrà el seu temps. No poden descartar-se noves sorpreses a l’esbojarrat teatrí polític italià.