L’oposició egípcia demana el no a la Constitució
El Govern anuncia que el referèndum s’allargarà dues setmanes
Votar o boicotejar el referèndum, aquesta és la qüestió. Ahir a la nit no hi havia excitació a la gran plaça Tahrir del Caire, amb les rotllanes de gent discutint, els venedors no tan ambulants de desgastats souvenirs de la revolució del 25 de gener del 2011, amb els fràgils filats espinosos que tanquen alguns dels accessos i deixen expedits els eixos vitals del trànsit urbà.
Els esdeveniments greus d’aquesta crisi política –aquest “galimaties constitucional”, com comentava un ambaixador europeu–, per més violents que hagin estat de vegades, han posat en relleu el tarannà pacífic del poble egipci, que no es deixa arrossegar per maquinacions perverses i criminals de provocacions.
Molts dels partits islamistes aliats de la confraria dels Germans Musulmans duen a terme, des de fa temps, en ciutats i pobles remots, una campanya tenaç per demanar vots afirmatius per al referèndum constitucional de dissabte. Fins i tot els salafistes del partit Nur no van participar a les recents manifestacions pro-governamentals per concentrar-se sobretot en aquesta tasca.
Els grups de l’oposició no han adoptat fins molt tard una actitud clara respecte al referèndum constitucional. El Front Nacional de Salvació, de grups liberals, d’esquerra i nacionalistes, amb polítics com Muhammad al-Baradei i Amr Mussa, han instat a votar a favor del no, però encara queden dubtes sobre la seva participació. Hamdin Sabahi, un altre dirigent opositor destacat, va deixar oberta la porta al boicot si no es compleixen un seguit de condi- cions, com la supervisió judicial, la presència d’observadors internacionals, la vigilància al voltant dels col·legis electorals i que la votació tingui lloc en un sol dia. Condicions, totes, molt difícils de complir només dos dies abans de la data fixada.
Aquests dubtes, vacil·lacions i ajornaments –em deia un intel·lectual de tendència moderada– han defraudat la gent. Si s’aconseguís un 40% de vots negatius seria una demostració de força dels que s’oposen al text constitucional, molt islamitzat, que consolida la dictadura militar i no té en compte les necessitats socials i econòmiques del país. Els Germans Musulmans te- nen una concepció pura i dura del capitalisme.
L’ambient confús de la difícil transició política continua creixent. L’anunci que el referèndum es prolongarà finalment en dues jornades, la del 15 de desembre i el dissabte 22, complicarà fins i tot més aquest pesat ambient electoral. La mesura ha estat justificada pel fet que, tenint en compte que molts jutges es neguen a supervisar la votació perquè boicotegen el referèndum i s’han declarat en vaga per protes- tar per l’abús de poder del president islamista, Muhammad Mursi, falten els professionals del dret necessaris per complir la seva missió en la mateixa jornada i en tota la república.
Però aquesta prolongació de la votació pot provocar més incertesa i cansament. Les anteriors eleccions legislatives, amb el sistema de dues voltes espaiades per una o dues setmanes, va allargar desmesuradament el procés. Aquella votació tan laboriosa i complexa va servir de ben poc, ja que, finalment, el Parlament va ser declarat inconstitucional.
Confusió de confusions que només pot desorientar i descoratjar el cansat electorat –el primer dia de les eleccions de l’any passat al Caire va ser una festa popular– i enfosquir les il·lusions d’una nova república democràtica “Els primers cent dies de la presidència de Mursi –afirmava la propietària de la llibreria francesa del barri residencial de Zamalek– han estat una acumulació d’errors. Els Germans Musulmans han defraudat amb el seu govern i actuen com un partit totalitari, que no té en compte els altres”.
L’anul·lació indefinida de la jornada de reconciliació nacional entre els grups polítics, proposada per l’exèrcit a través del ministre de Defensa, a fi d’apaivagar els ànims exacerbats de partidaris i adversaris del cap de l’Estat, és una altra nota d’aquest ambient general de desconcert.
Sigui com sigui, el referèndum ja ha començat amb les votacions dels egipcis residents a l’estranger. La seva celebració permetrà posar en marxa les successives i complicades etapes posteriors per organitzar democràticament el nou Egipte, mare del món, tal com els agrada anomenar-lo amb orgull als seus habitants, però amb accent islàmic.