La deriva d’europa
‘Vanguardia Dossier’ dissecciona la profunda crisi del Vell Continent
Europa està buscant. (...) No ha estat mai tan a prop del seu objectiu. Déu vulgui que no deixi passar l’hora del seu destí, l’última oportunitat de la seva salvació”.
Robert Schumann, un dels pares de l’Europa unida, va fer aquesta declaració durant la postguerra. Efectivament, Europa no havia estat mai tan a prop d’anar conformant la seva unitat. Després de milions de morts i milers de ciutats arrasades.
El premi Nobel de la Pau, que s’acaba de concedir a la Unió Europea, no canvia la realitat: el Vell Continent està sumit en una crisi social, econòmica i identitària molt profunda que amenaça de convertir-lo en un continent marginal. En aquest context històric, Vanguardia Dossier analitza en la darrera entrega la nostra decadència, amb dotze analistes internacionals que es pregunten què en serà, d’Europa.
“Jean Monnet tenia raó quan va advertir que el futur d’una Europa unida s’havia d’afirmar mitjançant la creació d’una federació amb més trets culturals que econòmics”, escriu en aquest número Walter Laqueur, que –més enllà de la retòrica– fica el dit a la nafra en preguntar-se: “D’on sorgirà l’última paraula sobre la transcendental qüestió de la separació de poders (govern, exèrcit...) a escala nacional o a escala europea?”.
“Les impopulars polítiques d’austeritat i l’allunyament de la ciutadania del procés europeu d’integració amenacen de desmembrar els partits tradicionals”, adverteix Fabio Liberti.
“Les divergències entre les competitives economies socials de mercat del nord de la zona euro i les del sud continuaran augmentant”, afirma Anton Hemerijck.
“S’ha acabat la creença que el benestar dels Estats Units està vinculat amb el dels europeus, i s’ha esfumat el concepte integrador i solidari d’una comunitat d’aliats, socis i amics”, escriu Kenneth Weisbrode.
Mark Leonard subratlla un altre punt clau: “Els dirigents europeus, que avancen per salvar l’euro, no saben com han de convèncer ciutadans, parlaments i mercats perquè acceptin la necessitat de la integració”.
“Europa es forjarà en crisi”, va deixar escrit Jean Monnet, un altre dels pares de la unitat d’Europa. Continuarà sent així? O som, com advertia Robert Schumann, davant “l’última oportunitat de salvació”?