L’oposició acorrala Wert al Congrés
Duran avisa que la llengua no és negociable a Catalunya
Una veritable tempesta parlamentària va caure ahir sobre el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, i la reforma educativa que pretén imposar el castellà com a llengua vehicular a Catalunya en igualtat de condicions que el català. Wert va haver de suportar els atacs de gairebé tota l’oposició en una de les ofensives polítiques més fortes des que va començar la legislatura. Cinc preguntes seguides a la sessió de control sobre els seus “atacs a les llengües cooficials”, una interpel·lació i una llarga comissió de quatre hores de durada per explicar la proposta de reforma.
Qui va tenir l’oportunitat d’explicar millor la gravetat d’a- questa situació va ser el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, autor de la interpel·lació. Duran va arrencar advertint el ministre que “el sistema educatiu català està tan integrat a la societat que no hi ha govern que el pugui canviar” i va acabar exposant que “la llengua no és negociable” perquè “és el nervi principal de la condició de nació” de Catalunya.
Entre una cosa i l’altra, el portaveu de CiU va recordar que els alumnes catalans tenen les mateixes capacitats d’expressió en castellà que la resta d’estudiants espanyols, que el model educatiu és un èxit de cohesió social i que ningú al PP no va atacar l’ús de la llengua quan els vots sostenien el govern de José María Aznar mentre aquest parlava català en la intimitat. Duran va concloure els seus durs arguments demanant a Wert que “retiri el projecte o presenti la dimissió”. Perquè “si no fa ni una cosa ni l’altra sigui conscient de la seva responsabilitat davant el que suposarà a Catalunya l’impacte de l’aplicació de la seva llei”, va advertir el portaveu de CiU.
Potser va ser Duran Lleida el més vehement, però no l’únic que va descarregar l’artilleria sobre el ministre. El coordinador dels parlamentaris del PSC a Madrid, Francesc Vallès, va acusar el ministre d’haver posat en perill “la convivència lingüística a Catalunya i estar provocant un conflicte institucional que té totes les aparences de convertir-se en un conflicte social i civil”. Per Vallès, l’atropellament que el ministre pretén cometre només pot atribuir-se a la “ignorància o a la mala fe”. I, en qualsevol dels casos, “haurien de destituir-lo de forma fulminant perquè el despropòsit és descomunal”.
Més gruixudes van ser les paraules d’Alfred Bosch (ERC) i de Joan Coscubiela (ICV). El primer va utilitzar el “no ens mouran” per avançar la resistència social que la reforma trobarà al carrer. “Posaran un guàrdia civil a cada aula?”, es va preguntar retòricament Bosch abans que els seus companys mostressin cartells de “Keep calm and speak Catalan”. “L’únic problema són vostès i la seva obsessió per utilitzar la llengua com a element i font de conflicte”, va afegir Coscubiela.
Wert no va ser el toro brau a qui el càstig encoratja tal com el mateix ministre va anticipar el dia de la Constitució. Provant de contenir més que de convèncer, el titular d’Educació es va atrinxerar en la idea que l’únic que pretén la llei és complir les sentències que obliguen que el castellà sigui també llengua vehicular en igualtat amb el català, “siguin un, deu, cent o cent mil” estudiants qui així ho demanin.
El matí va ser tan intens que Wert va perdre literalment els papers, la cartera i l’iPad. El ministre els va buscar contrariat fins que els va trobar.