Botigueta

Un amic meu té una botigueta de sabatilles des de fa vint anys. En endavant l’anomenaré AEHH perquè és el prototipus d’Autònom Escrupolosament Honrat amb Hisenda. Aquest any, l’Agència Tributària (anomenada AEAT) li ha de tornar 5.000 euros perquè ha tingut pèrdues a dojo: per això AEHH necessita amb urgència la devolució. I encara que està habituat a les queixes del seu amic lampista per la morositat de l’AEAT en altres conceptes, ell, que sempre ha pagat puntualment els impostos quan les coses li han anat modestament bé, és optimista. Al cap i a la fi, l’única vegada que li han tornat diners (va ser en la seva primera declaració, llavors com a assalariat), l’AEAT es va portar com una senyora i li va ingressar puntualment els 18 euros que li tocaven.

Però vet aquí que, després de llargs mesos d’espera, en comptes de diners l’AEAT li envia un requeriment que ocasiona en el pobre AEHH una infinitat de molèsties burocràtiques i de pèrdues d’un temps preciós (que en gran part destina a estudiar sabatilles per als seus clients, ara escassos). Davant tanta mala sort, AEHH es queda perplex. Atès que no llegeix diaris (només llibres d’ergonomia del calçat i revistes sobre sabatilles voladores), no pensa en el dèficit de tresoreria del Govern fins que l’amic lampista li diu: “Però, home, ¿no t’adones de la maniobra? Ara la teva devolució queda paralitzada fins vés a saber quan...”. L’amic lampista (un d’aquests Autònoms Relativament Poc Escrupolosos amb Hisenda, ARPEH) li explica que ha llegit que l’AEAT ha habilitat a la seu central de Madrid una planta nova per poder encabir les cues interminables de requerits. El meu amic AEHH deixa de banda un manual ( Com lligarse les espardenyes sense fer patir la columna), i encén la tele, on justament un inspector simpatiquíssim (a qui el Govern ha declarat persona non grata) està explicant que més del 70% de l’evasió fiscal és obra de multinacionals, grans fortunes i corporacions empresarials de grans dimensions.

AEHH es pregunta: “I doncs, ¿per què el Govern ha destinat el 80% de la plantilla de l’AEAT a combatre el presumpte frau dels petits lampistes i venedors de sabatilles, en comptes de posar-la al servei de la lluita contra el frau internacional?”. “¿Però tu ets ruc o què?”, li diu el lampista, que com que és un ARPEH té assumit que al peix gros se l’ha de respectar molt més que al petit), i li etziba: “És una qüestió de prioritats, home”. De sobte, AEHH ho veu clar. I es queda estupefacte. Li passa sovint, això. El meu amic és un d’aquests que, cada vegada que el Govern central s’obre la gavardina i ensenya sense vergonya les prioritats, es queden petrificats com si veiessin les gorgones. I per això, el pobre, mai no aconsegueix mobilitzar-se.

El meu pobre amic AEHH espera que l’Agència Tributària es porti com una senyora