Un govern d’unitat nacional
No sabrem l’abast dels canvis que estem vivint fins que no hàgim saltat la muralla que separa el món d’ahir i el de demà. Em sento incapaç de formular una aproximació a les conseqüències de la crisi que s’està carregant vells conceptes, molts estalvis i patrimonis i també la seguretat que els llocs de treball eren fixos.
La política social de mercat ja no garanteix l’estabilitat econòmica de persones i institucions. En bona mesura, perquè el creixement que hem experimentat en els últims trenta anys era més fictici que real, responia a l’estranya pràctica de treballar amb diners inexistents i fer-nos creure que els beneficis de particulars, empreses, bancs i grans multinacionals es devien a la intel·ligència d’executius que feien iniqües meravelles amb els números per tal d’anunciar guanys espectaculars cada exercici.
L’economia es va convertir en una fantasia alimentada per uns mags que de les pedres en feien pans. Podem buscar responsables en els polítics conservadors o progressistes establint la simetria entre un “pensador
Sense estabilitat social i política, els projectes del pròxim govern poden estavellar-se molt aviat
de dretes” o un “intel·lectual d’esquerres”, dues categories de gent que han creat molts més problemes dels que pretenien resoldre i que quan teoritzen sobre qüestions controvertides, sentimentals i passionals, compliquen més els conflictes i fins i tot els fan insolubles.
Estem ara davant un debat de grans dimensions entre Catalunya i Espanya que ocuparà l’atenció de la política catalana i espanyola durant un llarg temps. No repetiré l’opinió que el debat nacional i el debat social no poden ajuntar-se en un temps de crisi com el que vivim. Per qüestions pràctiques i humanes. Un govern feble com el que sortirà de la investidura d’Artur Mas no podrà mantenir oberts els dos fronts si abans no resol les necessitats més peremptòries de milions de catalans que viuen en situacions molt precàries i sense horitzons per trobar una feina dignament retribuïda. La resposta de les urnes al president Mas el 25-N anava en aquesta direcció.
ERC esquiva entrar en el Govern, suposo, perquè sap que l’austeritat castiga qui la practica des del poder i perquè estar amb el Govern i a l’oposició és una situació molt còmoda però molt perillosa també per quan s’obrin de nou les urnes.
O s’intenta formar un govern d’unitat nacional que consisteix sempre a cedir parcel·les de poder per aportar estabilitat al país en temps difícils, o la breu legislatura que s’acosta es pot carregar el president Mas i la consulta sobiranista, que serà un dels eixos principals del pròxim Govern.
No sé quantes formacions podrien entrar en aquest hipotètic govern d’unitat. Totes les possibles per dedicar esforços a pal·liar la crisi que afecta tantes persones. Em temo que si no es fa així les tensions socials augmentaran. I no seran només polítiques, sinó violentes.