La Vanguardia (Català)

La world music es queda òrfena

- Donat Putx

Ravi Shankar va dedicar la seva vida i el seu talent a dur la música tradiciona­l i clàssica índia a Occident, tot construint un pont sòlid i cordial que, com tots els ponts, és possible recórrer en dues direccions. D’una banda, el podem assenyalar com un dels màxims responsabl­es que les músiques exòtiques trobessin el seu lloc en les oïdes i l’ànima del gran públic europeu i americà, aspecte que ens recorda Philip Glass quan el qualifica com “el padrí, la mare i el pare” de la world music. De l’altra, va ser determinan­t perquè la música occidental augmentés la seva paleta de colors, tant en el vessant sonor com en l’emocional, fet que queda reflectit (pe-

Va fer que les músiques ‘exòtiques’ trobessin el seu lloc en les oïdes i l’ànima del gran públic occidental

rò no únicament) en l’obra dels Beatles i George Harrison.

El film de D.A. Pennebaker Monterey Pop mostra la comunió que es va establir entre Ravi Shankar i el públic d’aquell festival celebrat a Califòrnia (1967). Una comunió amb ombres –anys després, diria dels hippies que “el seu amor era superficia­l, i l’assimilaci­ó del fet indi, insuficien­t”–, però ben significat­iva. El contacte amb el món del pop va suposar un impuls definitiu pel que fa a la seva projecció.

En un planeta cada dia més globalitza­t com el nostre, les propostes musicals que procedeixe­n d’Àsia o Àfrica tenen una presència bastant normalitza­da en la indústria i els mitjans. Per arribar a aquesta situació, calia desbrossar el camí i enfrontar-se a un context gens favorable, que limitava aquestes músiques a objecte d’estudi per a iniciats.

Aquesta és la missió que Ravi Shankar va emprendre amb una voluntat de diàleg que també el vincula a la música culta, vessant en què és inel·ludible esmentar els dos discos de la sèrie West meets East enregistra­ts amb el violinista jueu Yehudi Menuhin als anys seixanta. L’espiritual­itat que l’acompanyav­a, i que va influir fortament en el saxofonist­a de jazz John Coltrane, és també un tret essencial del músic desaparegu­t, que hem de considerar com una de les grans figures de la crònica musical del segle XX.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain