La pobresa es cronifica: el 28% no té cap ingrés

Càritas triplica els serveis i els ajuts des que va començar la crisi el 2007. L’avís: “Tots podem arribar a ser pobres”

Ni subsidi d’atur, ni renda mínima..., un 28% de les famílies que acudeixen a Càritas Diocesana de Barcelona no té cap ingrés. La pobresa creix, i molt. La pobresa es cronifica i cada cop hi ha més gent a qui sembla impossible sortir-ne. Conxa Márquez, cap d’acció social de la diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, afirmava ahir: “Tots estem en situació de risc, tots podem arribar a ser pobres”.

Es presentava el balanç provisional de Càritas Diocesana de Barcelona, amb unes xifres que ja no sorprenen perquè segueixen la línia creixent dels darrers anys, com un gran termòmetre social que marca una febre altíssima: 60.000 persones ateses directament per Càritas Diocesana en un any (i cal sumar-n’hi 200.000 més que reben ajuts en aliments, suport escolar o companyia a casa per voluntaris de Càritas de parròquies de les diòcesis de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa).

Aquestes 60.000 persones necessitades ateses per Càritas representen un 3% més que l’any 2011. Però una perspectiva més àmplia mostra que l’increment ha estat d’un 121% respecte a l’any 2007, quan començava la crisi econòmica (i ja hi havia pobresa prèvia: aquell any Càritas va atendre 27.120 persones a Barcelona). Els serveis prestats a necessitats gairebé s’han triplicat en un lustre. Hi ha més gent que és més pobre, que necessita més ajuts.

L’arquebisbe Lluís Martínez Sistach reclama imaginació i generositat contra la pobresa

Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas, va resumir la situació assenyalant que la pobresa és més extensa, més crònica, més intensa i més pròxima... I va destacar quatre grans mancances: sostre, feina , menjar i autoestima. L’arquebisbe va subratllar, a partir de les xifres de Càritas, l’atur juvenil (un 57% dels joves que volen treballar) i l’habitatge: hi ha més gent sense habitatge i més pisos buits, cosa que requereix la “imaginació i generositat” de tots, començant per l’Administració. A l’informe es remarca que el 71% dels recursos distribuïts per Càritas (24,7 milions d’euros aquest any, la gran majoria procedents de donacions particulars, i a falta de l’acapte nadalenc en les parròquies, els diumenges vinents) es dediquen a pal·liar problemes d’habitatge –ajuts per pagar la hipoteca, el lloguer o el relloguer, els rebuts d’aigua, llum o gas...– o a proporcionar un pis social o una habitació a una pensió. Aquest any acabarà amb gairebé 2.900 persones que hauran aconseguit un sostre gràcies a Càritas.

En el cas de les hipoteques, el programa que dirigeix Carme Trilla ha triplicat els ajuts i, a més a més, ha aconseguit alguns èxits en la mediació amb entitats financeres per evitar desnonaments.

Una de les xifres creixents és la del relloguer (40% dels ajuts en habitatge). Les persones i famílies que viuen en habitacions rellogades ja signifiquen el 29% de les ateses per Càritas. Mercè Darnell, responsable de l’àrea de programes i serveis de Càritas, va explicar que aquesta situació s’apropa a la que es va viure les dècades dels anys cinquanta i seixanta, amb moltes famílies vivint en una sola habitació, sense espai per a una intimitat mínima, “ni perquè els nens facin els deures”. Amb un agreujant respecte a aquelles èpoques: molta d’aquella gent rellogada va arribar a millorar la qualitat de vida i la dels fills; ara “hi ha la primera generació que veu que els fills viuran més malament que ells”.