Rescat sense eufemismes
Per fi, això sembla, ha arribat l’hora del rescat. Per què aquesta tardança? A qui o qui ho impedia o se’n beneficiava? Només era per una qüestió d’orgull, quan el més raonable i la marxa cap a l’Europa unida i democràtica assenyala direcció única? És a dir, atendre primer les necessitats essencials de les famílies més afectades per la crisi global. I evitar caure en solucions a la grega.
El ressorgiment dels extremismes radicals és un dels riscos que han d’assumir i afrontar les democràcies occidentals, en la defensa dels seus valors, en situacions de summa conflictivitat com les que viu gran part de la humanitat. El retorn del berlusconisme més agressiu no admet dubtes sobre les intencions que comporta de destrucció de l’Europa democràtica.
En rigor, obeeix a l’onada destructiva de la mafiositat internacional que, emparada en un capitalisme salvatge, intenta liquidar la societat occidentalista. Fomenten polítiques d’asfixiant austeritat que deixin exhaustos petits empresaris i empleats. I KO els parats, brindant-los, això sí, indignes peonatges. A l’inrevés de la valenta política d’una Dilma Rousseff patrocinadora de la lluita contra la corrupció a les seves pròpies files i d’ajuts al creixement que freni l’empobriment de les classes mitjanes, en vista d’un declivi que amenaça la pròspera economia brasilera.
El sistema capitalista, en el qual s’han desenvolupat els avenços i el mateix progressisme cultural i espiritual
El capitalisme, on s’han desenvolupat els avenços i el progressisme cultural, pateix un gran trencament històric
de la civilització occidental, coneix, en efecte, el trencament més gran de la història. Crisi profunda en què es juga el futur immediat. Per sort, la reelecció d’Obama a la presidència de la hiperpotència ens ha donat un respir. El mateix a l’actual establishment dels Estats Units que a les altres primeres potències, asiàtiques i emergents, i altres zones interessades a preservar la pau i recuperar la marxa cap endavant, per sobre d’egoismes i egolatries, conscients que tots som interdependents en el combat contra bel·licistes i terroristes.
Els de dalt i els de baix, grans i petits poders, en la nostra pròpia i estratègica esfera ibèrica, Castella i Catalunya, Madrid i Barcelona, cadascú amb els seus propis mèrits i particularismes, cooperant en l’acceleració de la solució eurodemòcrata, contra l’alternativa de protectorats regits per dictadures implacables. En comportaments solidaris i exemplars.
Tal com es va esdevenir l’any 1939, tots a l’una a Londres, que els millionaire patriots es van alinear al voltant del bastió de la llibertat d’Occident. Inclosos els Beaverbrook i els March, i avui els Buffet, Gates, Slim i altres assenyades i filantròpiques àguiles atlantistes.