Cases aparellades

Ha vingut el lampista a revisar la caldera. Mentre plega les eines li assenyalo la casa del davant. Hi ha dotze o tretze cases aparellades, construïdes seguint la corba de la muntanya i des de fa setmanes, totes, tret d’una, tenen al balcó una bandera estelada. Quan es va llançar la promoció, l’any 2003 o 2004, no van trigar gaire a vendre’s. I quan es van estrenar, de seguida hi va haver gent que corria amunt i avall. En aquesta casa que té el balcó buit hi vivia una parella jove amb dues criatures. El noi arribava amb un cotxe negre, esportiu. De tant en tant els veia a la terrassa, asseguts en cadires de plàstic d’aquelles de bar. La parella van desaparèixer d’un dia per l’altre. La palmera de l’entrada es va assecar i davant de la porta s’hi va començar a acumular propaganda de botigues d’electrodomèstics i supermercats. La finestra de la cuina queda davant per davant d’aquest balcó i encara que no tingui ganes de tafanejar, m’adono del que passa. Veig la gent que entra a mirar la casa, com es passegen pel menjador sense mobles. Veig un tot terreny verd aparcat davant de la porta del garatge, que a partir d’un determinat moment no se’n mou mai. Veig que la persiana del menjador és sempre dalt de tot, i que segueix recollida quan comença a glaçar de nit. Al mig del menjador hi veig una pila de roba. I és que, des de fa dies, a la casa del davant no hi ha portes ni finestres.

Li indico amb un cop de cap al lampista que se n’adona en aquell mateix moment. “L’han desvalijat –em diu–. No veus a la paret del fons que hi ha els ancoratges que aguantaven els radiadors?” I aleshores comença amb una lletania de desgràcies: fa unes quantes nits van ro-

El lampista diu que han buidat la casa i em mostra els anclatges que haurien d’aguantar els radiadors

bar tants metres de cable elèctric del camp de futbol, roben el gasoil dels dipòsits dels camions i, a més, des de fa uns mesos, al poble hi ha okupes. En un fondal, a tocar de la riera, van impulsar sis promocions de cases aparellades. Les dues primeres es van vendre bastant bé. Però la tercera va enganxar l’esclat de la bombolla immobiliària i ja no va trobar compradors. La sisena ha quedat a mig construir. La promotora va fer fallida sense col·locar les cases, que ara no tenen amo. S’hi ha instal·lat unes parelles joves. Com que és un indret molt obac, en les cases de més a prop de la muntanya no s’agafa el senyal de televisió. Arriben els okupes: no hi ha tele. Miren pel voltant i veuen una antena, és la que cobreix tota la urbanització, però ells no ho saben. L’antena desapareix i la urbanització sencera es queda sense senyal.

Les urbanitzacions abandonades tenen prestigi literari. Hi passen moltes novel·les, s’hi han filmat moltes pel·lícules. Com més buides, desgavellades i solitàries, millor. Però ara es tracta de tota una altra cosa. En unes cases hi viu gent que paga una hipoteca i, de costat, els ocupes. A una banda, les terrasses amb plantes i els balcons amb estelades. A tocar, el llindar sense porta. Tot ben aparellat i per molts anys.