Castellet, fa 35 anys
Hem estat dubtant de si fèiem alguna celebració o no. Els temps no estan per celebrar res”, va dir Guillem-Jordi Graells, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). N’hi ha per a això i per a molt més. El Govern els ha deixat sense el suport financer de Cedro i el conseller de Cultura de les Balears ratificava al matí que sortirà de l’Institut Ramon Llull “per motius ideològics”. L’AELC celebrava que fa 35 anys que es va fundar al monestir de Lluc, a Mallorca, després d’haver-se fet el Congrés de Cultura Catalana, i retia homenatge al primer president, Josep Maria Castellet, “l’interlocutor idoni per a la nostra generació, un interlocutor escaient amb qui no et senties mai avasallat per ell”, segons va assenyalar Pere Gimferrer, membre de l’AELC i del PEN Club, en la glossa que va fer a la biblioteca Jaume Fuster.
Va ser un acte de celebració sense gaire alegria, alleujada, però, per la sentència del Tribunal Suprem de Madrid en què accep- ta el dret dels valencians a veure TV3, gràcies a les demandes interposadess per Acció Cultural. Josep Maria Castellet, sempre rialler, recordava la prehistòria de l’associació. “Era el 1969 i la fallida d’Enciclopèdia Catalana va arrossegar Edicions 62. Vaig trucar a Oriol Bohigas i li vaig dir que què fèiem i Bohigas ens va dir que havíem de continuar endavant. Ja sense Max Cahner, Jordi Pujol ens va convocar al despatx
Els autors catalans reten homenatge a Josep Maria Castellet, primer president de l’AELC
de Banca Catalana i ens va permetre que fragmentéssim un crèdit i el poguéssim pagar a terminis. Però aquell any no vam poder pagar drets d’autor a cap autor d’Edicions 62 i amb en Tísner vam començar a pensar que havíem de crear una associació per solucionar aquesta mena de problemes per als escriptors. Ho vam poder fer el 1977.”
Guillem-Jordi Graells va lliurar a Castellet una còpia de l’acta fundacional de l’AELC... redactada en castellà i amb el segell del Ministeri de Governació. Era inevitable comparar les dues dates: els anys de l’adéu al franquisme i els actuals. Graells no estava alegre. Tampoc Maria Mercè Roca, vicepresidenta de l’associació, malgrat que l’octubre del 1977 els escriptors eren uns quants i ara en sumen 1.262. “Volen dividirnos per fer-nos més febles”, va dir. “A la crisi econòmica profunda s’uneixen els atacs a la unitat de la llengua catalana”.
Ferran Mascarell va voler afegir-se a l’homenatge a Castellet. “Quan veig la meva biblioteca visualitzo el que Edicions 62 ha aportat a la meva construcció personal”, va comentar, per explicar tot seguit, sense donar noms, que a una institució barcelonina sufragada en part per l’Estat li havien tornat les factures del 2009 perquè estaven escrites en “una llengua estrangera”. I ho va repetir perquè no quedessin dubtes que el que havia explicat era veraç: “El català, considerat com una llengua estrangera. Kafkià”.
Entre els assistents, la pregunta era si Mascarell, ara conseller en funcions, repetiria en el pròxim Govern. ERC, que en els pactes del tripartit va reclamar Cultura, hi ha posat condicions.