L’ansietat de Villa
La setmana passada David Villa va fer 31 anys, però segurament no ha estat el seu millor aniversari, ja que el Guaje és feliç sobre la gespa fent gols. El seu historial resulta espectacular, ja que és el tretzè golejador en la història de la Lliga (166), el futbolista que més gols ha marcat amb la selecció (53) i el davanter espanyol que més ha foradat la xarxa a la Copa del Món (8). Tot i així, després de la greu lesió que el va tenir vuit mesos apartat dels terrenys de joc, li està costant tornar a ser titular. Es va sentir especialment dolgut diumenge passat, quan, en lesionar-se Cesc, l’entrenador es va estimar més posar al camp Alexis, que, per cert, no va tocar pilota. Però està bé que els futbolistes vulguin jugar sempre i fins i tot que s’enfadin si no són elegits.
El problema és que alguns mitjans de comunicació de Madrid estan donant pàbul a tota mena de rumors sobre el seu enfrontament amb Messi o sobre el distanciament de la plantilla per haver portat unes botes amb els colors de la bandera espanyola. Ni una cosa ni l’altra no són certes, però desastibilizar és de franc. Tant de bo que el futbolista no naufragui en aigües tempestuoses. Villa ha estat molt important per al FC Barcelona. La seva lesió de la temporada passada va ser un handicap per a l’equip (els seus gols els va trobar a faltar el Barça) i enguany, quan ha jugat, ha demostrat que ni ha perdut l’olfacte de gol, ni les ganes de menjar-se el món. Villa ha marcat vuit gols (i dos amb la selecció) malgrat que ha jugat poc aquests darrers quatre mesos. És més, és el segon golejador de l’equip i qui té millor mitjana de gols després de Messi. Les estadístiques no enganyen: Villa és una garantia per a l’equip.
A l’asturià li va costar molt arribar al Barça –l’any anterior al seu fitxatge es va frustrar la seva incorporació en el darrer minut– i sap que d’un equip com el blaugrana no pot sortir-ne per la porta falsa. El seu primer any va resultar més que satisfactori, ja que va guanyar Lliga, Copa i Champions, marcant divuit gols en el torneig de la regularitat, un en el del KO i quatre en la competició continental, amb un bellíssim gol a Wembley per emmarcar. El segon es va fer una greu lesió en el seu enfrontament contra el campió qatarià durant el Campionat Mundial de Clubs. Villa es va trencar la tíbia de la cama esquerra el 15 de desembre del 2011 i per a ell es va acabar la temporada. Era un fractura que ha retirat molts futbolistes, però el Guaje va saber ser pacient i, encara que no va arribar a temps a l’Eurocopa de seleccions com era el seu desig, va tornar a entrar al grup al setembre. Des d’aleshores Tito Vilanova ha administrat la seva participació en el joc, fins a aconseguir recuperar-lo al cent per cent. El seu moment arribarà i faria bé de no deixar-se desestabilitzar per cap entorn mediàtic.
L’entrenador barcelonista no admet pressions de ningú. “Hi caben els que hi caben”, ha declarat. Vilanova ha recordat que Villa no ha estat aturat, que si no ha jugat un dia, ho ha fet al cap de tres els 90 minuts. Fins i tot sent cert, també és veritat que s’ha perdut els últims partits de Lliga (Llevant, Athletic i Betis) per jugar contra Alabès a la Copa i Benfica a la Champions, amb la classificació decidida.
El futbolista tem que l’arribada de Neymar pugui acabar de relegar-lo,
‘El Guaje’ ha jugat poc però, tot i així, és el segon golejador de l’equip
així que té dubtes sobre el seu futur. El 7 del Barça té contracte fins al 2014 i el club li oferirà renovar, entre altres raons perquè no se’n vagi de franc. Però David Villa sap que el club blaugrana és l’aparador ideal per disputar el Mundial del Brasil, i farà el possible per aconseguir un lloc a l’equip. Beneït problema el de tenir un golejador ansiós de marcar. La baixa de Cesc augmenta les seves possibilitats de tornar a l’onze titular. Els aficionats del Barça el prefereixen a ell a qualsevol altra solució.