Alemanya limita el paper del BCE en la supervisió bancària europea
Posar una data límit a les negociacions per crear un supervisor bancari únic a la zona euro està jugant a favor de Berlín. Alemanya és, des del primer dia, el país que té menys pressa per posar-lo en marxa: obrirà la porta a la possibilitat que els països comparteixin la factura de les seves crisis bancàries i allunyarà bancs i caixes de l’escalf de les sempre més complaents autoritats nacionals.
Per tant, a mesura que s’apropa el termini fixat pels líders europeus per tancar l’acord –abans que s’acabi l’any–, més fàcil està resultant al Govern alemany imposar les seves tesis tant sobre l’abast de la centralització de la supervisió com pel que fa al calendari. La proposta de compromís que ahir a la nit negociaven a Brussel·les els ministres d’Economia europeus recull les seves dues grans reivindicacions.
D’una banda, admet que només els grans bancs sistèmics (amb actius superiors a 30.000 milions d’euros o al 20% del PIB) estaran sotmesos al control directe del Banc Central Europeu (BCE), un sostre que a la pràctica deixarà fora de la supervisió europea la major part del sector bancari alemany, molt atomitzat. A més, l’esborrany de l’acord no descarta ampliar els terminis d’entrada en vigor del nou model de supervisió bancària.
França s’ha resignat que Alemanya se surti amb la seva. L’acord està “a l’abast de la mà”, va assegurar el seu ministre de Finances, Pierre Moscovici, en arribar a la reunió. Acceptar el sostre de 30.000 milions “ja és una concessió important per França”, va admetre, insistint en la urgència d’arribar a un acord sobre supervisió bancària, perquè “és una de les causes de la crisi i cal anar a l’arrel del problema”.
Malgrat les reticències inicials, París s’acontentaria que sobre el paper es reconegui que, en darrer terme, el responsable de la supervisió bancària a l’eurozona serà el BCE, encara que el control diari continuï en mans dels supervisors bancaris de cada estat. El text de compromís presentat per la presidència xipriota de la UE preveu que en cas de problemes el supervisor europeu pugui actuar sobre qualsevol banc, independentment de la seva mida.
Espanya també va donar suport als paràmetres de l’acord i va restar importància al fet que no comenci a funcionar fins a mitjan 2014 i no el 2013 com s’havia suggerit al principi. Que sigui “sis mesos abans o sis mesos després –va declarar Luis De Guindos– és una qüestió menor, el fonamental és tenir un full de ruta” i “passar el missatge que tenim un pla”. El seu col·lega alemany, Wolfgang Schäuble, va augurar un acord “abans de Nadal”.