Els nadius digitals existeixen?

La revolució tecnològica ha provocat canvis en les maneres en què els joves adopten formes de consum i producció cultural. Molts d’aquests joves són usuaris de múltiples dispositius –ordinadors, telèfons mòbils, càmeres digitals, consoles...– que permeten l’accés a internet i, per tant, a aplicacions de suport a la creació i participació en xarxes socials i altres activitats relacionades amb el seu lleure. Aquestes noves formes determinen, a més a més, la seva visió de la vida i del món. Tot plegat ha fet que, al llarg de l’última dècada, nens i joves hagin estat etiquetats com a nadius di

gitals. Es considera que qualsevol persona nascuda a partir del 1980 és parlant nativa d’una llengua digital basada en l’ús dels or- dinadors, els videojocs i internet. La proposta d’autors com Prensky assenyala una cosa innegable: hi ha una generació que ha tingut experiència amb la tecnologia digital al llarg de tota la vida i aquesta tecnologia modela la seva manera de percebre el món i d’interactuar-hi.

De tota manera, altres autors qüestionen aquest concepte, sobretot per la falta de fonamentació empírica: es tracta realment de joves que aprenen de manera diferent, o simplement incorporen algunes eines i procediments nous a la seva manera d’accedir a la informació i socialitzar-se?

Investigacions dutes a terme en les societats avançades tecnològicament comencen a demostrar el segon. Tot i que la majoria dels joves utilitzen la xarxa amb normalitat i són capaços de fer múltiples tasques alhora, no fan servir de manera eficaç les cerques en un entorn formal ni són especialment competents o més competents que els adults. Així, en un estudi portat a terme a Austràlia amb estudiants universitaris de primer any de carrera es va observar que, malgrat que tots estaven molt familiaritzats amb l’ús de les tecnologies, eren molt pocs els que les utilitzaven per produir continguts. La majoria dels estudiants empraven tecnologies, però molt pocs estaven interessats a utilitzar-les per als estudis universitaris. En aquest sentit, es pot dir que hi ha una gran separació entre les tecnologies utilitzades informalment i les utilitzades per a la formació, cosa que contradiu els supòsits clau anteriorment esmentats. Apareixerà, per tant, una nova manera de conceptualitzar els usuaris de les TIC?