Més fluix que pi
Clatellada dels crítics britànics al musical ‘Viva forever!’, basat en l
Les Spice Girls han ressuscitat per a deliri dels milions de fans d’un dels grups emblemàtics del pop britànic a la dècada dels noranta. Encara que, per ser precisos, es tracta més d’una reencarnació que d’una resurrecció. No és que les cinc noies angleses (ara ja gairebé podria dir-se que senyores) hagin tornat a reunir-se per cantar, sinó de l’arribada al West End d’un musical inspirat en les seves cançons.
Victoria Beckham va arribar tard i només va fer-se fotos amb les excompanyes al final de l’obra
Viva forever! s’ha estrenat al teatre Piccadilly com una de les grans novetats de la temporada nadalenca, i les vendes d’entrades anticipades han superat els cinc milions d’euros. Les crítiques, tanmateix, han resultat decebedores, i hi ha el consens que les Spice Girls no tenen prou cançons de qualitat com per sostenir un espectacle de dues hores de durada.
Aquest argument no el deuen compartir els nombrosos fans del grup, que van anar en massa al teatre Piccadilly per a l’estrena i van ser testimonis de com la principal diva de les Spice, Victoria Adams, arribava tard a la sessió fotogràfica –segons ella per culpa del trànsit– en companyia de tres dels seus quatre fills –faltava la nena– i del marit, el futbolista David Beckham. A les quatre companyes, Emma Bunton ( ba
by), Melanie Chisholm ( sporty), Geri Haliwell ( ginger) i Melanie
Brown ( scary), no els va fer la més mínima gràcia que les deixés plantades.
Viva forever!, escrit per la còmica Jennifer Sanders, té una estructura similar a la del reeixit musical Mamma mia!, un simple pretext per cantar les cançons d’Abba. No es tracta de la història de les Spice Girls, sinó d’una noia de nom Viva que somia triomfar al món recargolat de la música i es presenta amb tres amigues a un concurs de talents. Guanya, però de seguida ensopega amb un dilema: els productors la volen com a solista perquè és millor que les altres noies, i es veu obligada a triar entre l’amistat i la recerca de la fama. El camí no li resultarà fàcil. Tot això al ritme de Stop, Goodbye, Spice up your life, Wannabe, etcètera.
“L’autèntic problema són les cançons –ha dit la crítica de The
Guardian–. Les Spice Girls poden haver estat moltes coses, però autores d’un catàleg ple de clàssics del pop immortals no n’és una: van vendre discos basant-se en les personalitats de les cinc integrants i no per la qualitat dels temes. Als tres àlbums que van gravar no hi ha prous èxits memorables com per construir un espectacle”.