Front català per blindar el model d’immersió lingüística
Ampli acord del Parlament i la comunitat educativa Pacte per aplicar la normativa pròpia si s’aprova la llei Wert L’oposició acorrala el ministre d’Educació al Congrés dels Diputats Duran avisa que la llengua no es negocia i, amb el PSC, demana a Wert
Resistència. Mas va obtenir ahir el suport de partits i comunitat educativa per plantar cara a la pretensió de Wert sobre el català a l’escola
“El sistema lingüístic català està tan integrat a la societat que no hi haurà Govern que el pugui canviar, hi haurà una resistència activa de la comunitat educativa i de les forces polítiques que configuren la societat catalana perquè el model català és un sistema d’èxit avalat pels seus resultats i per la comunitat internacional”. La frase la va pronunciar ahir al matí al Congrés dels Diputats el líder parlamentari de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, dirigint-se al ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert. A la tarda, els fets van confirmar el missatge. El Govern de Catalunya, les forces polítiques catalanes que representen 107 dels 135 diputats del Parlament i el Consell Escolar de Catalunya van fer pinya en defensa del model educatiu català i contra l’avantprojecte del Govern espanyol, que observen com la pitjor amenaça contra la llengua catalana des de la dictadura franquista.
Defensar i aplicar la llei d’Educació de Catalunya (LEC), que consagra el català com a llengua vehicular de l’ensenyament, prosperi o no prosperi l’avantprojecte de llei orgànica titulada de Millora de la Qualitat Educativa que proposa el Ministeri d’Educació. Aquest és el compromís adquirit per les forces polítiques parlamentàries, d’acord amb el document aprovat prèviament pel Consell Escolar de Catalunya (CEC). La declaració del CEC adverteix que la iniciativa del ministre “pretén imposar una normativa que menysté la llengua i la cultura catalanes en l’ensenyament i que impossibilita la continuïtat de l’escola inclusiva i del sistema d’immersió lingüística en establir la segregació dels alumnes per raó de llengua”. Des d’aquest punt de vista, el Consell Escolar, que és l’organisme que representa el conjunt de la comunitat educativa, exigeix la retirada de l’avantprojecte de llei de Wert i la substitució per un nou text que respecti l’Estatut i la LEC.
En aquesta línia, els grups polítics catalans que van donar suport al règim lingüístic de la LEC i que al Congrés sumen 36 dels 47 diputats catalans van acordar presentar esmenes conjuntes al text del ministre Wert i van plantejar la determinació de no aplicar la legislació espanyola si con- tinua el seu curs i és imposada per la majoria absoluta del PP. En aquest últim punt, tots van estar d’acord a aplicar la legalitat catalana fins a les últimes conseqüències, fet que equivaldria a plantejar un conflicte de legitimitats democràtiques amb la insubmissió a la llei espanyola. El portaveu del PSC al Congrés, Francesc Vallès, va ser molt explícit a la tribuna del Congrés dels Diputats: “Tindrà davant l’oposició de tot un poble”, li va dir al ministre. De totes maneres, el concepte de no acatament o insubmissió va ser matisat a la tarda pel seu líder, Pere Navarro, que en ser preguntat si secundaria la insubmissió va respondre: “El PSC defensa sempre el principi de legalitat”. Navarro es va mostrar confiat que “no hi haurà problemes perquè el PSOE assumeixi les esmenes”.
Ahir va ser un dia negre per al ministre Wert, que va ser objecte de totes les crítiques i de tots els
L’ACORD Hi haurà esmenes conjuntes al text i es planteja no acatar la llei espanyola LA CLAU La qüestió és si existeix el dret a negar-se a aprendre català a Catalunya
grups. Malgrat ser com un toro brau a qui el càstig encoratja, ahir va optar per fugir d’estudi. En aplicació del reglament taurí hauria estat tornat als corrals, perquè no només no va envestir, sinó que va negar que hi hagués motius ni tan sols per a la controvèrsia. Tot i que, per si de cas, va presentar un quart esborrany de l’avantprojecte.
Primer es va reunir amb Alicia Sánchez-Camacho, la líder del PP català, que no havia pogut dissimular el seu enuig pel fet que no li havien consultat en absolut la iniciativa del ministeri. Després de la reunió Wert-SánchezCamacho, el ministeri va enviar per correu electrònic el nou esborrany amb algunes esmenes introduïdes a l’anterior, que la presidenta del PP català va presentar com a mèrits propis i que, segons el seu parer, establien “una proporció raonable entre català i castellà”.
El text li va arribar a la consellera Irene Rigau en plena conferència de premsa a Barcelona. El va llegir en diagonal i en veu alta va comprovar que encara es manté la idea que els pares que vulguin escolaritzar en castellà els seus fills podran portar-los a una escola privada i passar la factura a la Generalitat. Aquest és el quid de la qüestió. El que rebutja la majoria social i política a Catalu- nya és que es consagri el dret “a negar-se a aprendre català”, per considerar que no es tracta d’un dret sinó d’una actitud política contrària a la convivència i la cohesió social i que portaria implícit la segregació d’alumnes en funció de la llengua. El plantejament de Rigau és que l’escola ha de garantir el coneixement de les dues llengües oficials, però no accepta que sigui el ministeri qui decideixi com s’ha de fer, sinó que correspon al Parlament de Catalunya, d’acord amb les competències que li atribueix l’Estatut, fixar el procediment. La consellera Rigau ha estat convocada divendres per reprendre el diàleg amb Madrid i anirà “amb l’aval” que li ha donat “no només el Govern, sinó el país, i amb la determinació que la llengua i les competències són innegociables”.