Els jutges amenacen la reforma penal de Gallardón
El Poder Judicial carrega contra la reforma penal de Gallardón per inconstitucional
No es tracta d’un simple desacord ni d’un episodi de tensió al mig d’una negociació. És la guerra. El xoc entre el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, i la carrera judicial va adquirint les proporcions d’un conflicte imparable a mesura que passen les hores. I en aquest context ha començat el bombardeig selectiu d’objectius, de manera que els primers obusos van caure ahir sobre el projecte de nou Codi Penal de Gallardón, titllat d’inconstitucional pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges.
El ministre de Justícia havia dit dimarts passat que jutges i fiscals protesten perquè se’ls ha deixat sense paga de Nadal i se’ls han reduït els dies de permís. Aquesta declaració va ser considerada una desqualificació en tota regla.
I les primeres respostes a les paraules del ministre van arribar ahir, en forma d’informe tècnic contra la reforma penal, d’una banda, i també amb les concentracions de professionals de la justícia en dependències judicials de tot el país.
Les dues iniciatives tenen un denominador comú, el que pretenen demostrar a l’opinió pública en general i a Gallardón en particular que hi ha motius objectius per a la protesta, i que no són salarials, sinó com a reacció a les reformes que està impulsant el Govern espanyol en matèria de justícia i política judicial. L’informe del Consell del Poder Judicial sobre el projecte de Codi Penal és encara una proposta que s’ha de debatre en comissió i al ple de la institució esmentada. Però la proposta que ha redactat la vocal Margarita Robles posa totes les càrregues de dinamita als pilars dels projectes de Gallardón, en qualificar de contraris a la Constitució els punts que el ministre havia presentat com a essencials de la reforma, la presó permanent revisable i la custòdia de seguretat.
Al terreny polític, l’oposició ha-
LES CRÍTIQUES Els jutges critiquen la presó permanent revisable, per inconstitucional
ELS MOTIUS L’informe estima que Gallardón pretén regular la cadena perpètua sense dir-ho
via titllat les dues propostes de populisme penal, però el que fa ara l’òrgan de govern dels jutges, per mitjà de l’informe de la vocal Margarita Robles, és llançar un avís en tota regla a Ruiz-Gallardón en el sentit que les seves re- formes es poden ensorrar perquè són inconstitucionals, caure com un castell de cartes fet amb les cartes marcades. Ningú al món jurídic no veu com a casual que l’informe del Consell es filtri precisament el dia que jutges i magistrats es planten amb fiscals i advocats al carrer per protestar contra les propostes i les tàctiques del Govern espanyol per reordenar molts aspectes de l’organització judicial. Gallardón sap des d’ahir que serà fàcil que es trobi amb una pell de plàtan sota les sabates cada vegada que intenti fer un pas.
Encara que fos aprovat pel ple del Consell, l’informe del Poder Judicial no és vinculant per al Govern del PP, que pot continuar endavant amb la reforma penal desatenent els seus criteris. Però quan els gossos lladren alguna cosa senten. El Consell Fiscal –màxim òrgan representatiu de la carrera– també va estar analitzant dimarts el projecte de Gallardón, i encara que va deixar l’assumpte sobre la taula, per continuar la setmana que ve, també emetrà un informe crític amb la reforma, d’acord amb el que s’ha vist al començament dels debats, sobretot en relació amb la presó permanent revisable, que ve a ser una versió corregida de la cadena perpètua establerta en altres legislacions.
La crítica del Consell del Poder Judicial a la presó perma-
LA LLUITA DE PODER Els jutges creuen que l’Executiu vol tallar l’autonomia del seu òrgan de govern
EL REREFONS El xoc entre Gallardón i el Poder Judicial ja va determinar la dimissió de Dívar
nent revisable es basa en la difícil compatibilitat d’aquesta mesura amb el mandat constitucional que la pena ha de procurar la reinserció social del condemnat. L’informe subratlla que “les penes privatives de llibertat de ca- ràcter temporal no exclouen el reingrés del penat a l’entorn social” una vegada complerta la condemna, “la qual cosa no tindria lloc quan se li apliqués la presó permanent revisable”. I per enllaçar millor amb les protestes d’aquests dies, el text de l’informe assenyala que la justícia “necessita un altre tipus de reformes que, sens detriment dels drets ciutadans, agilitin la sobrecàrrega que gravita sobre nombrosos òrgans judicials”.
Quant a les mesures de seguretat que estableix el projecte de Codi Penal, l’informe critica que s’acumulin a la pena pròpiament dita en el cas dels delinqüents considerats perillosos. La reforma –subratlla el text del Consell– “condueix a un sistema de mesures de seguretat de durada indeterminada i no previsible, sense un control cert i clar”. Així, la llibertat vigilada després de complir deu anys de custòdia de seguretat –una de les mesures que estableix el projecte– “pot arribar a ser il·limitada”.
El xoc entre Ruiz-Gallardón i el Consell del Poder Judicial no és nou. En el fons, la tensió ni tan sols no neix amb les actuals reformes, sinó amb el precedent anunci que es reduiran les competències del mateix Consell del Poder Judicial. L’òrgan de govern dels jutges funciona ara amb gran influència de les associacions judicials. El Ministeri de Justícia sempre ha cregut que aquestes associacions –i persones concretes que hi treballen– fan servir el Consell com a plataforma de poder, i ho vol corregir amb canvis que facilitin més influència del Govern del PP en la direcció de la política judicial.
Les alarmes van sonar, doncs, ja fa temps, i aquest enfrontament de fons va tenir molt a veure amb la crisi que va desembocar en la dimissió de l’anterior president del Consell, Carlos Dívar, pels seus viatges de cap de setma-
na a Marbella, pagats amb recursos públics. Gallardón va provar de donar un cop de mà a Dívar, perquè volia prioritzar la relació amb la presidència del Consell i restar poder als vocals amb més representativitat en les seves respectives associacions judicials. Dívar, tanmateix, no va poder oferir explicacions convincents dels viatges i va haver de dimitir. Des d’aleshores, el nou president, Gonzalo Moliner, ha provat de recuperar el pols de la institució amb un complex equilibri entre el Ministeri de Justícia i les associacions i els vocals amb més pes en el govern del Poder Judicial.
L’objectiu de llimar les asprors i evitar tensions s’ha revelat, tanmateix, impossible davant les posicions enfrontades entre Gallardón i les carreres judicial i fiscal. Amb tot, la comissió permanent del Consell va rebutjar ahir reprovar el ministre per les seves declaracions sobre el caràcter corporatiu de la protesta dels jutges. La proposta va partir de la vocal Margarita Robles, però la permanent no la va assumir, possiblement per no cremar definitivament totes les naus.