Còrdova gaudeix amb la màgia de Messi (0-2)
Dos gols de Messi aplanen el camí del Barça a quarts
El públic del Nuevo Arcángel no abandonava les localitats al final del partit. Va estar-s’hi durant uns minuts més cantant l’himne, felicitant-se per la generositat dels seus jugadors, ovacionant un Barça que va manifestar el seu respecte pel Còrdova intentant oferir la seva millor versió amb un Messi llançat i un Xavi abnegat. Difícilment el conjunt andalús podrà aixecar al Camp Nou una eliminatòria per la qual s’ha deixat la sang, la qual cosa no li arrabassa la sensació d’haver protagonitzat un matx històric.
Còrdova va experimentar una descàrrega d’adrenalina amb la visita del Barcelona. Més d’un mi- ler d’aficionats van rebre l’equip a l’hotel i els assidus de l’Arcàngel no recorden cap entrada com la d’ahir. La megafonia de l’estadi va escopir incessantment La Copa mola, cançó adoptada com a himne que l’afició va cantar a cappella al minut 54 en commemoració de l’any de fundació del club cordovès. Miguel Reina, president de l’Institut Municipal d’Esports, va fer el servei d’honor al costat d’altres exjugadors del Còrdova que van batre el Barça (1-0) en la seva darrera visita, ara fa 40 anys. El nom de la xarxa sense fil de l’estadi és lacopamola, la qual cosa no garanteix que hagi de funcionar, que no ho fa. Al començament del partit un mosaic per totes les grades va formar el mateix lema…
Còrdova va viure l’esdeveniment amb passió desmesurada i el seu equip va quedar electrificat per l’ambient. Va ser un Còrdova agosarat, hipermotivat, al límit de la imprudència, practicant una pressió alta sobre la sortida de pilota blaugrana i amb la defensa avançada a la línia del centre del camp. Pocs equips, no només de la Lliga sinó també de la Champions, s’atreveixen a jugarli així als de Vilanova. Introdueixes l’onze del Barça en una piscina atapeïda de piranyes i no se sentiria gaire més incòmode que sobre la gespa de l’Arcángel. La pressió era constant a totes les parcel·les del terreny.
Un parell d’oportunitats inicials, un canyardo de Pedro Sánchez desviat amb conflictes per Pinto i una rematada fàcil al segon pal desaprofitat per Fede Vico van contribuir a convèncer els locals que el seu camí podia no ser del tot suïcida.
El Barça intentava expressar el seu estil però li costava trobar forats pels quals canalitzar la creativitat. Song no deu ser el migcampista idoni per ordenar, posar pausa, oxigenar. Així, només l’es- gotament producte del descomunal desplegament físic podia anar apaivagant el valent Còrdova. Vilanova tenia raó: l’adversari es va prendre la cita com una final de Champions. Ni un àtom de suor van retenir les glàndules dels seus futbolistes.
El gol de Messi al cap d’11 minuts no va suposar cap trauma per als locals. Pedro va desbaratar el sistema defensiu mitjançant una passada en profunditat cap a Villa i l’asturià, tot sol davant el porter Saizar i en posició de marcar, va desbordar generositat cedint la pilota a Leo. Només la va haver d’empènyer la pilota per fer un dels gols més plàcids de la seva carrera.
Del Cerro Grande no va tenir una actuació fàcil en un matx de contacte constant. El Còrdova va protestar l’anul·lació d’un gol motivada per un dubtós fora de joc de Rennella però no li va retreure, instants després, que obviés
Nit amarga a Bilbao i a Palma. A San Mamés, camp que ja no veurà més partits de Copa (competició en la qual es va estrenar el 1914 amb un 11-0 al Vigo Sporting), l’Athletic va quedar fora dels vuitens de final en no poder passar de l’empat a un amb l’Eibar, després del 0-0 de l’anada. Els visitants es van avançar (Arrabarrena de penal, 72) i el gol d’Aduriz (89) ja no va canviar res. El Sevilla va sentenciar els vuitens a l’Iberostar Estadi, amb un 0-5 a un Mallorca de mal borràs. Van marcar Negredo (dos), Medel, Botía i Luna. un probable penal de Gaspar a Villa. Va caure el teló del primer acte amb una majestuosa jugada de Messi, que va recórrer bona part del camp envoltat de contraris i esquivant els que li sortien al pas.
Després de la represa es va manifestar un domini blaugrana directament proporcional al descens del marcador de les energies del Còrdova. Finalment el Barça es va apropiar del cuir, va deixar de passar penalitats defensives i va generar prou ocasions per adjudicar-se una golejada, però Pedro va persistir en la seva enemistat amb el gol fallant un parell d’intents en posició immillorable. Va haver de tornar a aparèixer Messi, després d’estavellar-se en un mà a mà amb Saizar, per concloure la nit amb un remat amb l’esquerra clàssic a passada d’Alexis. Leo també va jugar com si fos una final de Champions i va deixar el seu rècord anotador en 88 gols.