Arnau Puig FILÒSOF I CRÍTIC D’ART
La Virreina dedica una exposició al filòsof i crític d’art Arnau Puig, últim representant de Dau al Set
L’ideòleg de Dau al Set Arnau Puig (86) és objecte d’un doble homenatge a la Virreina, que li dedica una exposició i una sessió maratoniana en la qual una vintena de persones glossara la seva figura al llarg de tot el dia.
Jo no sóc un artista, només sóc una persona que pensa la vida”, acostuma a dir Arnau Puig (Barcelona, 1926), filòsof i pensador audaç, crític d’art de mirada fresca i llarg recorregut, agitador cultural i imprescindible polemista, per qui pensar i viure formen part de la mateixa aventura. Als 86 anys, el que va ser ideòleg de Dau al Set –el primer grup d’avantguarda artística aparegut després de la guerra civil espanyola–, assisteix amb l’entusiasme d’un principiant a les rodes de premsa de totes les exposicions d’art que es presenten
“No sóc artista, només sóc una persona que pensa la vida”, diu el fundador i ideòleg de Dau al Set
a Barcelona, i ara és ell mateix l’objecte d’una mostra, Arnau
Puig. Pensar la imatge, nascuda amb vocació d’homenatge però que –una altra prova més del seu tarannà– Arnau Puig ha reconvertit en un artefacte de pensar que, a través de la memòria d’allò viscut, explica la seva visió ideològica del món i ens enfronta a l’actualitat.
Arnau Puig. Pensar la imatge es podrà visitar fins al 10 de febrer a La Virreina Centre de la Imatge, escenari on avui mateix, des de les 10.30 i fins a les 19.30 hores, se celebrarà una jornada maratoniana en què diferents personalitats del món de l’art, l’arquitectura i la filosofia (des de Salvador Juanpere a Daniel Giralt-Miracle, Josep Maria Montaner o Xavier Rubert de Ventós... així fins a una vintena de ponents), abordaran des de diferents perspectives la figura d’Arnau Puig. Rebel i rialler, valdrà la pena observar com reboten les paraules al seu rostre, ja habitualment transfigurat en una multitud de ganyotes múrries. I això que hauria d’estar acostumat als elogis: posseeix totes les medalles i creus que és possible tenir, i aquest mateix any va ser coronat amb el Nacional de Cultura.
El d’Arnau Puig és un cas bastant insòlit en la història de l’art i la filosofia a Catalunya, i ell mateix esdevé història viva d’alguns dels episodis més singulars i apassionats de la Barcelona artística que va desafiar el franquisme. El 1946 va fundar Algol, i dos anys després Dau al Set, aquest últim amb Joan Brossa, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. Tenia llavors vint anys i, segons recordava ahir, encara trigaria cinc anys més a decidir-se a estudiar el batxillerat. “Si no siste- matitzes els teus estudis no passaràs de bohemi”, li va dir el doctor Ramon Roquer. I va decidir ordenar el seu futur. És en aquella època de joventut, “constitutiva”, com l’anomena ell, on arrenca l’exposició, que recull també el viatge a Madrid per conèixer Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors, i l’estada a París, entre el 1954 i el 1962, com a estu-
Al llarg de tota la jornada, una vintena de personalitats glossaran la figura de l’intel·lectual
diant becat a la Sorbona. Els seus fonaments.
Comissariada per Silvia Muñoz d’Imbert, “no hi ha res gratuït en l’exposició: tot el que hi ha és una vivència, un pensament o un fet”, corrobora el mateix Puig, que convida el visitant a pensar les imatges i com aquestes representen el món, ja sigui a través de la reproducció d’un quadre de Piero della Francesca o una miniatura de Miró; comparteix obres de la col·lecció particular i una infinitat de pensaments: “El saber és una certesa en constant perill de desestructuració”.