Puja Perarnau
El tècnic assumeix el càrrec després d’una llarga trajectòria al club
El president de l’Espanyol, Joan Collet, decideix rescatar Òscar Perarnau del despatx de Sant Adrià des d’on treballava en silenci després d’un sonor enfrontament amb Germán de la Cruz, per anunciar-ne el nomenament com a substitut de Ramon Planes en el càrrec de director esportiu.
No va dubtar a enfrontar-se fa nou mesos amb l’aleshores vicepresident de l’àrea esportiva espanyolista, Germán de la Cruz, i a renunciar al càrrec de director del futbol base espanyolista davant les ingerències d’un dels seus homes, José Luis García. El que seguint la lògica del club aquell moment hauria suposat un acomiadament fulminant –com tants altres– va acabar en un canvi de destí orquestrat per Joan Collet, aleshores conseller delegat de l’entitat. Ahir, el nou president, d’acord amb el nou cos tècnic i el nou conseller responsable de l’àrea esportiva, va decidir rescatar del despatx de la ciutat esportiva de Sant Adrià on des d’aleshores havia continuat treballant en silenci Òscar Perarnau per anunciar el seu nomenament com a substitut de Ramon Planes com a director esportiu.
A banda d’aquesta polèmica que mostra la seva personalitat, determinació i entrega al club –en aquell moment Perarnau va ser un dels homes del club més perseguits per la premsa perquè parlés sobre De la Cruz i companyia, sense èxit–, Perarnau és amb 38 anys un dels grans valors humans del club. Procedent de l’Escola de Futbol Llavaneres, va arribar a l’Espanyol el 1997 per ajudar en la coordinació tècnica del futbol base. A partir de llavors va dirigir l’aleví B, l’infantil B, l’infantil A i el juvenil B, fins a arribar al juvenil A, on va establir les bases de l’equip que es va proclamar campió d’Europa. Això li va valer ascendir l’Espanyol B, l’últim equip que va entrenar com a primer tècnic després de la marxa de Rubi fa cinc temporades.
L’arribada de Tintín Márquez al primer equip en substitució d’Ernesto Valverde li va obrir les portes del primer equip com a segon tècnic. Márquez pretenia introduir al club Josep Moratalla, amb qui havia coincidit a l’Euro- pa, tot i que el seu passat blaugrana va fer desistir el club, que va imposar Perarnau, un home de la casa amb una trajectòria a la base similar a la de Tintín. La seva relació mai va ser fluida i el míster
CARÀCTER I COMPROMÍS El nou director tècnic no va dubtar a enfrontar-se amb l’exvicepresident De la Cruz fa uns mesos
es va recolzar més en el preparador físic Xavier Pedrero que en ell, un fet que li va permetre marcar distàncies.
De fet, la destitució de Márquez no va suposar la marxa de Perarnau, que va continuar treba- llant en el futbol base. Les seves últimes responsabilitats han estat precisament en l’àrea que ara dirigirà, preparant informes sobre el mercat de jugadors per a Ramon Planes.
Una experiència que, juntament amb la seva disciplina i historial a l’Espanyol, ha acabat sent determinant perquè el conseller Iñaki Pérez de Arrilucea hagi apostat fermament per ell en lloc de lligar l’exjugador José Rojo, Pacheta, des d’ahir mateix nou tècnic del Cartagena.
Perarnau va refusar parlar ahir. Ho farà aquesta tarda a Cornellà. En tot cas, per fer boca, va prometre dedicació, esforç, implicació i hores de feina. Sense ingerències. El mateix que ha marcat fins ara la seva trajectòria.