Temes del dia

La protesta contra el ministre Gallardón; la dimissió de Jaume Torramadé (UDC) com a president de la Diputació de Girona; i la rocambolesca aventura de Santiago Cervera (PP).

JAUME Torramadé (UDC) va anunciar dimarts que deixava el càrrec de president de la Diputació de Girona. Després d’uns dies de denúncies creuades amb una consellera del seu partit, que l’acusava d’assetjament sexual –i a qui ell acusava d’extorsió–, Torramadé va decidir “fer un pas a un costat” i apartar-se del càrrec “unes quantes setmanes”, però sense dimitir. A parer seu, només es tracta d’esperar que baixi “la pressió mediàtica”, com si fos aquesta pressió, en lloc de la seva conducta, la causant del problema. Torramadé no és pas el primer que creu que purga les faltes apartant-se temporalment del càrrec. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, també va considerar, quan va ser imputat en el cas de corrupció del seu Ajuntament, que la millor reacció no era la dimissió, sinó nomenar alcalde accidental el seu número dos, com si se n’anés de vacances i tornés al cap d’unes quantes setmanes. S’estén, doncs, aquesta argúcia entre polítics que presumptament han protagonitzat conductes impròpies: la dimissió reversible, vàlida durant unes setmanes i després caduca, com si l’honorabilitat maculada es pogués rentar a la manera d’un mitjó, com si el que s’ha comportat de manera reprovable fos el més indicat per decidir quan torna.

En dimitir, un càrrec polític sol admetre implícitament que ha defraudat la confiança popular. És cert que, al cap d’un temps, la pressió mediàtica que pateix, atenta a altres escàndols, minva. Però no per això la conducta de Torramadé deixarà de ser la que va ser.